Bernardo Rabassa
Bernardo Rabassa, president d’honor i de Relacions Exteriors del Club Liberal Espanyol, president de la Fundació Institut Europeu per a la Comunicació Social i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reprodueix al seu article “Historias de mi vida liberal: la política no se trata de la distinción amigo-enemigo, sino de una lucha por el Estado de Derecho”, publicat al portal Estrella Digital el 15 de juny passat, l’article “Es lliura la lluita per l’Estat de Dret”, que el pensador suís i professor de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu de Roma Martin Rhonheimer va publicar al diari “Neue Zürcher Zeitung” al novembre de 2022.
En la seva reflexió, Rhonheimer sosté que la política occidental ha canviat la seva percepció respecte a l’escenari geopolític a causa de l’amenaça que representa Rússia i el seu president, Vladímir Putin, per a tot el continent tes la seva invasió sagnant d’Ucraïna i pretesa annexió de part del seu territori. Tot i això, l’autor argumenta que l’essència de la política no es basa en la distinció entre amics i enemics, sinó en la llei, per això defensa que l’Estat de Dret és el fonament de la democràcia i de les polítiques d’aquest segle XXI i que Putin ha de ser considerat un enemic, fins i tot al seu país, perquè menysprea les llibertats i la llei internacional.
“El nom Putin ara representa tot allò que contradiu els valors i ideals occidentals. El president rus amenaça la nostra pau, seguretat i prosperitat. És l’enemic clàssic, no només del poble i la nació ucraïnesa, sinó de l’Occident lliure. La política ara, de sobte, ja no és un esdeveniment de caritat i benestar, s’ha convertit en un assumpte amargament seriós: la recent crida d’un Jürgen Habermas a la renovació de la raó comunicativa i al diàleg amb l’agressor sembla poc realista en aquest context. Per contra, la definició de Carl Schmitt d’allò polític com una distinció entre amic i enemic sembla que és una alternativa a la negació de la realitat d’Habermas i una brúixola més clara”, incideix el pensador.
Rhonheimer es fa ressò d’una recent reflexió del filòsof austríac Konrad Paul Liessmann, qui va escriure al mateix “Neue Zürcher Zeitung” després de la invasió russa d’Ucraïna que a l’actual escenari ja no té espai el bonisme. “Ara es tracta de recuperar la intuïció que no hi ha una política digna d’aquest nom sense la distinció entre amic i enemic”, va assenyalar. “No és perquè la Rússia de Putin s’hagi revelat com el nostre enemic que ara estem en condicions de redescobrir el que és polític, sinó al revés: perquè el que és polític en l’entesa d’Europa es basa en el Dret, podem reconèixer Putin, el gran menyspreador de la llei, com el nostre enemic. En cas contrari, ell podria simplement ser el més fort, el més intel·ligent, algú amb qui potser, amb una mica de raó comunicativa, arribéssim a un compromís després de tot, només perquè no tinguem que congelar-nos a l’hivern”, conclou el professor de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu.
