Miquel Ventura
Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, destaca com els darrers informes d’activitat del projecte Silmar, corresponents a les observacions realitzades i dades recollides al llarg de l’any 2022, posen en evidència el gradual increment de temperatura de l’aigua del mar a les costes mediterrànies i com això impacta de manera clara i alarmant sobre la biodiversitat litoral. El projecte es desenvolupa a les dues estacions d’observació i protecció de la biodiversitat marina que Silmar té instal·lades al litoral català, una a Barcelona i l’altra a Castell-Platja d’Aro-Baix Empordà-Girona.
Les dades de l’estació de Castell-Platja d’Aro aporten en aquest sentit una contundent evidència: la temperatura de l’aigua marina va assolir els 24ºC a 27 metres de profunditat al mes d’agost, quan els registres històrics mostren que, a aquesta profunditat, les aigües del Mediterrani occidental han oscil·lant entre els 14ºC i els 16ºC, la qual cosa comporta una notable influència sobre els paràmetres físics i mediambientals de l’entorn marí, amb conseqüències significatives per als seus ecosistemes. Com recull el mateix informe, la Fundació Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània ha determinat, a partir de les dades científiques recollides en els darrers 35 anys, que la Mediterrània s’ha convertit en un dels mars més afectats per l’escalfament global i les alteracions per a la biodiversitat que això comporta. En concret, entre el 1982 i el 2016 la temperatura a la Mediterrània va pujar una mitjana d’1,27 graus, superant els dos graus en algunes zones, segons dades de l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units.
L’afectació sobre el medi d’aquest increment significatiu de temperatura s’ha fet notar en les observacions sobre l’estat de la fauna i flora autòctones. A l’estació Castell-Platja d’Aro destaca, en aquest sentit la regressió d’espècies adaptades a temperatures inferiors, com ara el cargol ratllat “Bivetiella cancellata” o la coneguda posidònia. Per la seva banda, a l’estació de la Mar Bella de Barcelona ja s’han detectat vuit espècies invasores des de l’inici de les observacions fa una dècada, dues en aquest darrer informe: tres algues i cinc invertebrats. Aquestes últimes són l’alga verda “Codium fragile”, importada del Pacífic a la Mediterrània a través del comerç d’altres i detectada a Espanya l’any 1966, i l’esponja de l’espècie “Paraleucilla magna”, molt afavorida per l’increment de la temperatura de l’aigua marina.
Aquestes espècies, com s’ha demostrat en nombrosos casos, solen desplaçar les espècies autòctones fins a fer-les desaparèixer. L’informe d’aquesta estació assenyala sense embuts que assistim a una “tropicalització de l’entorn i a una transformació radical de l’ecosistema marí litoral de la ciutat de Barcelona i de la regió”. “La presència d’espècies marines foranes alteren, en major o menor grau, l’equilibri de l’ecosistema que han colonitzat derivat de la seva capacitat de desenvolupar el seu cicle biològic afavorit per les noves condicions ambientals de l’escalfament de l’aigua, la contaminació i la pèrdua de competitivitat de les espècies autòctones.
Aquestes condicions ambientals canviants, sumat a la regressió de les espècies autòctones, indueix que les espècies importades tinguin un comportament invasor, transformant a poc a poc l’hàbitat marí original i establint-se com a espècies dominants, això ja està passant al Mediterrani oriental, on el 60% de les espècies són foranes, per altra banda, la presència d’algunes espècies protegides ens permet donar valor estratègic i ecològic d’aquestes zones marines i motius per promoure mesures de protecció d’aquests hàbitats on les administracions públiques tenen les competències i l’obligació d’actuar per protegir-les”, assenyala l’informe.
Aquests dos darrers informes Silmar citen un article publicat recentment a la revista “Global Change Biology” en què es mostra que les poblacions d’unes 50 espècies (incloent corals, esponges i macroalgues) s’han vist afectades per l’increment de la temperatura marina al llarg de milers de quilòmetres de costes mediterrànies, des del mar d’Alboran fins a les costes mediterrànies d’orient. “Els impactes de les mortalitats es van observar entre la superfície i els 45 metres de profunditat, on les onades de calor marines registrades van ser excepcionals, afectant més del 90% de la Mediterrània i aconseguint temperatures de més de 26ºC en algunes àrees. Els esdeveniments de mortalitat massiva a la Mediterrània són equivalents als de blanquejament observats també de forma recurrent en la gran barrera de corall, la qual cosa suggereix que aquests episodis ja són la norma més que l’excepció. És imperatiu reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a un 45% per al 2030, com recomana el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic“, explica Ventura.
Informe Silmar.doc 2022 de l’Estació Silmar del Castell-Platja d’Aro
Informe Silmar.doc 2022 de l’Estació Silmar de la Mar Bella
Pàgina del projecte Silmar
