Dr. Antoni Matabosch
Antoni Matabosch, catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, president honorari de la Fundació Joan Maragall i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i vicepresident de la Secció de Ciències Humanes, ha publicat els llibres “Caminar juntos. Manual de ecumenismo” i “El pelegrinatge ecumènic. Del Vaticà II als nostres dies”, on aborda la història i el futur de la unitat del cristianisme com un camí irreversible de l’església. Unes obres que se sumen a “El Consejo Mundial de Iglesias (1910-2021). Hacia la unidad perdida”, publicat l’any passat i en què el mateix Matabosch recull, amplia i aprofundeix la majoria dels seus escrits sobre aquest organisme, des de la que podria considerar-se la seva prehistòria el 1910 i els primers passos el 1948 fins a la maduresa, que va conduir a un nou tipus de relació fraternal entre les esglésies cristianes en les últimes dècades del segle XX i primeres del segle XXI.
L’acadèmic és un dels editors i coordinadors de “Caminar juntos” juntament amb els també experts en aquesta matèria Fernando Rodríguez Garrapucho, Rafael Vázquez i Andrés Valencia. Es tracta d’un treball elaborat durant diversos anys que ha comptat amb la col·laboració de 23 experts i expertes d’Europa i Amèrica Llatina de diverses confessions cristianes que ofereixen un punt de vista integrador dirigit a qualsevol estudiós de la realitat de l’ecumenisme. “Tal com s’exposa al ‘Vademécum ecuménico’ del 2020, publicat pel Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, l’oració de Jesucrist per la unitat dels seus deixebles ‘perquè tots siguin un’ està estretament vinculada a la missió que els dona, ‘perquè el món cregui’ (Jn 17, 21)”, s’assenyala a la presentació de l’obra.
A la seva introducció s’incideix que el Concili Vaticà II va ressaltar que la divisió entre les comunitats cristianes “repugna obertament a la voluntat de Crist i és pedra d’escàndol per al món i obstacle per a la causa de la difusió de l’Evangeli per tot el món” (Unitatis redintegratio). S’entén així que l’obra de la unitat és fonamental per a la nostra identitat com a Església. Com va escriure Sant Joan Pau II a l’encíclica “Ut unum sint”, que constitueix una etapa fonamental en el compromís ecumènic de l’església catòlica. “La recerca de la unitat dels cristians no és un fet facultatiu d’oportunitat, sinó una exigència que neix de la mateixa naturalesa de la comunitat cristiana”, recorda el llibre que dicta aquesta encíclica.
Per la seva banda, “El pelegrinatge ecumènic”, signat pel mateix Matabosch, intenta erigir-se com una breu síntesi de com han evolucionat els esforços per assolir la unitat visible de les principals confessions cristianes dividides des de fa segles. El llibre forma part de la col·lecció Emaús, del Centre de Pastoral Litúrgica. “Al llarg dels segles s’han donat greus trencaments de la unitat cristiana (les Esglésies orientals al segle V, Esglésies ortodoxes al segle XI, i la Reforma Protestant al segle XVI). A l’obra del doctor Matabosch s’estudia l’evolució de les Esglésies dividides cap a la unitat que Crist va voler per a la seva Església, des del 1965, amb la finalització del Concili Vaticà II i la IV Assemblea del Consell Mundial de les Esglésies (Upsala, 1968), fins a l’actualitat (X Assemblea del Consell Mundial de les Esglésies a Karlsruhe, 2022) Aquesta obra pretén aportar una síntesi de com han evolucionat els esforços per assolir la unitat visible de les principals confessions cristianes. Durant aquests gairebé 60 anys, el moviment ecumènic ha aconseguit molt bones fites. De fet, el gruix del missatge cristià és bàsicament comú a gairebé totes les Esglésies i constitueix un bon i sòlid punt de partida per posar en marxa i cosir els temes en disputa que van provocar les divisions. El moviment ecumènic cap a la unitat avança, malgrat el que molts puguin pensar. El mandat de Jesús ‘que tots siguin un’ es va aconseguint. Aquest és el missatge del llibre que presentem”, s’explica a la presentació del llibre.
Matabosch va ser ordenat sacerdot a Roma el 1959, es va doctorar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i és llicenciat en Ciències de la Comunicació i en Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual va ser degà entre el 1978 i el 1988. Va ser delegat de Pastoral Universitària i d’Apostolat Seglar i d’Economia de l’Arxidiòcesi de Barcelona, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i és president honorari de la Fundació Joan Maragall, entre d’altres destacats càrrecs. Ha publicat onze llibres més i centenars d’articles en temàtiques culturals, ecumenisme i relació entre fe i cultura.
