Sr. Naohito Watanabe
Naohito Watanabe, excònsol general del Japó a Barcelona, acadèmic corresponent de l’Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua, acadèmic honorari de l’Acadèmia de Geografia i Història de Nicaragua i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va encapçalar la presentació de l’obra autobiogràfica “Memorias” d’Héctor Darío Pastora, president i fundador del Moviment Mundial Darià, que es va celebrar el passat 11 de febrer al Parc Rubén Darío de Miami (Estats Units), organitzat pel Cercle d’Escriptors i Poetes Iberoamericans. Watanabe és vicepresident honorari del Moviment Mundial Darià i portador de l’Ordre Rubén Darío.
“Professor Héctor Darío Pastora, voldria felicitar-lo per la publicació de les seves ‘Memorias’, fruit de la seva llarga trajectòria literària amb llarg record que fan l’ànima rica i lliure. Com diu la ‘Cançó de tardor a la primavera’ de Darío, ‘Joventut, diví tresor, se’n va ràpidament per no tornar-hi. Però és seva l’alba d’Or’. Que segueixi endavant sempre endavant liderant dinàmicament el Moviment Mundial Darià il·luminant el món amb la glòria de Rubén Darío“, va assenyalar l’acadèmic d’honor en la seva intervenció, recordant a més com l’autor havia prologat la traducció els “Cuentos completos” de Rubén Darío al japonès que va realitzar el mateix Watanabe.
Watanabe és un profund coneixedor de l’obra de Rubén Darío, un dels grans exponents del Modernisme a la literatura espanyola i hispanoamericana, i és autor de la traducció d’“Azul”, “Viaje a Nicaragua”, “Intermezzo tropical” i els citats “Cuentos completos”, obres cimera de l’autor nicaragüenc tant en vers com en prosa. És així mateix un reconegut divulgador de l’obra d’aquest autor i de la seva fascinació pel Japó, un país que mai no va visitar, però que va inspirar part de les seves composicions i li va permetre desenvolupar allò que es va donar a conèixer com a japonisme.
L’acadèmic d’honor explica que es va introduir a la figura i l’obra de Rubén Darío gairebé per casualitat, en arribar com a diplomàtic a Nicaragua. Va ser aleshores quan es va deixar fascinar per l’autor, fins al punt de convertir-se en un dels seus especialistes. “Un dia vaig visitar el Llac de Nicaragua, famós pels taurons d’aigua dolça. A l’embarcador hi havia una nena petitona, potser de vuit o nou anys, amb el cabell ros, ulls negres, pell morena cremada al sol, i vestida de parracs i a més descalça, ella es va acostar somrient a mi. Vaig creure que em demanaria algun dineret com solien fer els nens als semàfors en aquell moment. Però quina sorpresa, ella va començar a declamar alguna cosa. Quelcom rítmic i versificat. Era un poema dolç i ressonant, amb certa malenconia. Em vaig quedar embadalit, fascinat, i vaig sentir fins a l’estremiment al meu cor amb la declamació d’aquella nena. Així va ser el meu primer contacte amb l’obra de Rubén Darío”, va explicar l’acadèmic a la darrera visita a Barcelona.
