Javier Aranceta, president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va encapçalar el passat 9 de febrer la Solemne Sessió d’Obertura del curs acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina del El País Basc, que ell mateix presideix, a la sala de conferències de les Juntes Generals de Biscaia, a Bilbao. El discurs d’obertura del curs va correspondre a la rectora de la Universitat del País Basc, Eva Ferreira García, qui va dissertar sobre “La universidad y sus retos en el siglo XXI”, mentre que la lectura de la memòria d’activitats del curs passat va córrer a càrrec de Carmen Pérez-Rodrigo, vicesecretària de la Reial Corporació i acadèmica electa de la RAED.
També van participar en la sessió el degà de la Facultat de Medicina i Infermeria de la Universitat del País Basc, Joseba Pineda Ortiz; el vicerector de Transformació Digital i Comunicació del mateix centre, Juan José Unzilla Galán, així com el vicerector de Desenvolupament Cientificosocial i Transferència, Guillermo Quindós Andrés, entre altres destacades figures acadèmiques. Durant l’acte es va presentar el proper Seminari Acadèmic Internacional de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i la Universitat de Deusto, que se celebrarà entre els propers 24 i 25 de febrer a Bilbao sota el títol “Ciencia, sociedad y alimentación: impacto en los procesos de envejecimiento” amb la col·laboració de la RAED.
D’altra banda, el curs que es tanca ha estat marcat per la publicació del llibre “Cincuenta años de la Real Academia de Medicina del País Vasco”, un sentit homenatge a tots els impulsors d’aquesta institució nascuda el 1971, així com a tots els acadèmics que en aquests darrers 50 anys han contribuït a les activitats i a l’esplendor de la Reial Corporació. Escrit per Juan Gondra Rezola, Aranceta ha participat activament a l’obra com a editor.
Després de repassar detalladament la història i els avatars de l’Acadèmia, nascuda a l’albur de l’interès per la medicina i la salut al llarg dels segles XIX i XX i de l’atomització d’institucions de caràcter més genèric per abastar millor cada realitat territorial i de fer un ampli repàs dels seus protagonistes i figures clau en aquest reeixit recorregut, l’obra també apunta cap al futur i s’atura en projectes com el que des de fa dos anys comparteix amb la Reial Acadèmia Europea de Doctors: el Reptes Vitals per a una Nova Era.