Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 19 de gener al Reial Casino de Madrid la conferència “Ramón y Cajal y su compromiso patriótico y social, más allá de la ciencia”. La sessió va estar emmarcada al cicle “Ciencia en el Real Casino de Madrid” i es va transmetre en streaming a través del canal de YouTube d’aquesta entitat, on es pot visualitzar. L’acte va ser presidit i presentat pel vicesecretari del Reial Casino, José Ignacio Ruiz Rodríguez.
“L’obra de Santiago Ramón y Cajal manté una absoluta vigència, per més que els seus plantejaments polítics i patriòtics segueixen sent molt desconeguts”, va iniciar l’acadèmic la seva intervenció abans de fer un recorregut succintament per la seva biografia, destacant els continus enfrontaments amb el seu pare i una trajectòria acadèmica irregular fins al servei militar a Cuba, on va observar l’estat de corrupció del Govern colonial fins que va emmalaltir i va haver de tornar a Espanya.
López Muñoz va situar la Càtedra d’Anatomia Descriptiva de la Universitat de València com a punt d’inflexió a la seva tasca investigadora, a la que van seguir altres càtedres a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Central de Madrid, on va desenvolupar les teories neuronals que li van merèixer el Premi Nobel. Així mateix, va ocupar una sèrie de càrrecs polítics, com a conseller d’instrucció pública des del 1902 i com a senador vitalici des del 1910, tot i que va rebutjar fer-se càrrec del Ministeri d’Instrucció Pública davant la falta de compromís del Govern d’afrontar el projecte de renovació de la recerca a Espanya.
Santiago Ramón y Cajal
L’acadèmic també va destacar com Ramón y Cajal va incorporar la dona a la recerca científica quan la seva presència a la universitat espanyola era residual, assenyalant que van formar part del seu equip científic Manuela Serra, Laura Forster, María Soledad Ruiz-Capillas i María Luisa Herreros. El mateix Ramon y Cajal va avançar que, en assolir un grau de formació comparable al dels homes, serien les dones les que portarien la iniciativa en els diferents àmbits de la ciència.
Finalment, López Muñoz va abordar la figura del Nobel al moviment regeneracionista espanyol, molt marcat per la pèrdua de les colònies. El científic va ser un dels partícips de les tertúlies del Cafè Suís de Madrid i en d’altres de les principals tertúlies regeneracionistes de l’època, i va postular una regeneració pel treball i per l’estudi. L’acadèmic va acabar amb una dada reveladora: més enllà de la seva obra científica, la paraula més repetida a la seva obra no científica és la paraula “patriotisme”.
Expert a la figura del Nobel espanyol, l’acadèmic va ser el comissari de l’exposició “Ramón y Cajal, ciencia y arte”, organitzada per la Universitat Camilo José Cela l’any passat a la seva Escola de Postgrau. Així mateix, va abordar la poc coneguda relació del Premi Nobel espanyol amb la psicoteràpia hipnòtica i suggestiva a finals del segle XIX a l’article “Cajal y la hipnosis: una visión desconocida del científico universal”, publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic The Conversation. López Muñoz també havia estudiat i escrit sobre Ramón y Cajal i la seva condició de metge militar i la influència que aquesta etapa va tenir en la seva carrera científica a l’article “La experiencia militar de Santiago Ramón y Cajal: oficial de sanidad militar”, publicat al número 41 del “Boletín Informativo de Sanidad Militar”, corresponent a l’any 2021.
