Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va abordar el silenciat paper de les religions a la guerra d’Ucraïna a la conferència “La(s) religión(es) en la guerra de Ucrania”, que va pronunciar el passat 23 de setembre dins del marc de l’agenda d’activitats del tercer cicle “Crisis en Ucrania” de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote. La sessió es va transmetre en streaming a través del canal de YouTube d’aquesta institució, on ara es pot visionar.
Presentat per José Ramón Calvo, acadèmic de número i director de l’Institut de Relacions Institucionals de la RAED, que va moderar el posterior debat, González de Posada va partir de la premissa que si bé el conflicte a Ucraïna no es pot definir com a guerra religiosa, el paper autocèfal de les esglésies cristianes ortodoxes d’Orient sí que marca la guerra, amb les màximes figures de les esglésies ortodoxes russa i ucraïnesa assumint un paper de suport als règims de Moscou i Kíev, respectivament. Tot això en un marc en què el suport dels països occidentals a Ucraïna, de majoria cristiana protestant al nord i catòlica al sud i a Polònia, es dona des d’uns postulats marcadament laics. Com també és el cas dels Estats Units, de majoria protestant i ferm defensor d’Ucraïna des del laïcisme.
En aquest context, l’acadèmic va concloure que si bé la religió no constitueix el principal referent de la guerra, les esglésies sí que hi són presents i actuen en el conflicte. González de Posada va repassar de manera succinta tant la història de l’Imperi rus com de l’Església Ortodoxa Oriental, que de forma paradoxal va cobrar la seva pròpia personalitat sota el règim socialista i va tenir un gran ressorgir després del col·lapse de la Unió Soviètica. El desmantellament de l’URSS i la independència de bona part de les repúbliques va portar també a la independència relativa de les esglésies ortodoxes nacionals, amb el gran cisma de l’Església Ortodoxa Russa que es va donar l’any 2019 des que el patriarca Kirill I de Moscou adoptés les tesis de la Gran Rússia, que contempla la unitat política i administrativa de Rússia, Ucraïna i Bielorússia.
Després de la invasió russa d’Ucraïna, l’Epifani de Kíev i de tota Ucraïna va assumir un rol actiu que va condemnar les accions de Moscou i va qüestionar la submissió de Kirill I a Vladímir Putin. Un fet que, per al ponent, deixa clar que si bé la religió no és el fet que ha propiciat i ni tan sols encoratjat la guerra, sí que és cert que les dues grans esglésies ortodoxes orientals sí que són ara per ara en guerra.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i va ser així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
