Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i advocat, membre de Global Academy i del Consell Científic de Citizens pro Europe i acadèmic de número electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre els reptes que afronten les monarquines parlamentàries després de la mort d’Isabel II d’Anglaterra als articles “Retos de Carlos III de Inglaterra” i “La madurez de la reina”, publicats els passats 12 i 15 de setembre al diari “ABC”, a la seva rellevant secció “La Tercera”. Doctor en Dret, Berzosa ingressarà a la Reial Acadèmia com a acadèmic de número el pròxim 11 d’octubre en una solemne cerimònia que se celebrarà a la Sala d’Actes de l’edifici de Foment del Treball de Barcelona, seu de la RAED. Teresa Freixes, acadèmica de número i vicepresidenta de la institució, respondrà al discurs d’ingrés. L’acte es podrà seguir en streaming a través d‘aquest enllaç.
“Recordo que, fins i tot des d’abans del tenebrós temps per a la monarquia anglesa que va seguir a la tràgica mort de Diana de Gal·les -quan es van aguditzar les manifestacions-, els mitjans anglesos i de la resta del món lliscaven o expressaven obertament que Carles d’Anglaterra, Príncep de Gal·les, no arribaria mai a regnar per l’antipatia que suscitava l’hereu anglès de forma majoritària entre els seus compatriotes: i que la Corona d’aquell país se saltaria a l’hereu legítim i aquella passaria directament de la seva reina Isabel II (1952-2022) al seu net Guillem. Això també es deia, per cert, del rei Balduí dels belgues (1951-1993), sense descendència respecte del seu nebot Felip i primogènit del seu germà que, malgrat tot, naturalment, ho va succeir com a Albert II (1993-2013)”, inicia l’acadèmic la seva argumentació al primer dels articles.
Per a Berzosa, Carles III haurà d’afrontar un regnat complex en una societat en crisi que no té res a veure amb la que va conviure la reina, per xifres econòmiques, pes polític i projecció cultural. “La conjuntura econòmica britànica és molt delicada. S’enfronta a una recessió inflacionària de primera magnitud i el país fa molt de temps que no fa reformes de gran importància”, assenyala l’expert, que fixa com a primer repte per al rei que sàpiga reconduir l’enrarit ambient familiar i sàpiga harmonitzar la relació amb el seu fill i nou hereu al tron, Guillem.
Sobre la reina Letízia, Berzosa destaca amb motiu del seu 50è aniversari, el paper institucional i social, assumit amb responsabilitat i modèstia. “La reina Letízia constitueix la confirmació que, arribat el moment, la conjugació entre tradició i horitzó de la nostra àgil i evolucionada monarquia parlamentària en la seva relació amb el poble espanyol, i el pes de la història i de l’ésser espanyol (en recents paraules de sa majestat el rei a la seva ofrena a l’Apòstol Sant Jaume, ‘un poble responsable, decidit, fort i solidari, al qual mai no li ha faltat ni ambició ni coratge. Perquè Espanya té caràcter’), salven la nostra nació de les seves recurrents decadències i centrifugació”, assenyala.
L’acadèmic destaca com Letízia ha treballat molt activament i amb perseverança per assumir un paper de reina consort exemplar. “És un fet que s’ha consagrat a preservar la continuïtat de la corona i la monarquia parlamentària. Destaco de la reina dos valors significatius. D’una banda, recolza el rei en la seva dimensió pública, acompanyant-lo als actes oficials que es determinen, dins i fora d’Espanya, i per altra banda, juntament amb Felip VI, ha construït una estabilitat familiar, amb els seus valors afectiu, emocional, social i polític, i està molt pendent de la formació i el dia a dia de la princesa d’Astúries i la infanta Sofia, la generació que ve. Tot això redunda en benefici de la institució reial, les funcions de la qual són exercides -mai no s’oblidi- per persones”, afirma.