Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre l’inici d’un nou curs convuls per a les empreses i la capacitat de sacrifici i negociació cara a cara que necessiten aquests moments de crisi als articles “Corresponent”, “Negociant” i “Mantenint”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els passats 21 d’agost i 4 de setembre.
A “Corresponent”, l’acadèmic rememora els seus primers anys com a docent i la dedicació que va posar a establir ponts, sense obtenir cap rendiment econòmic o professional immediat, entre els que havien estat els seus professors a la Universitat Harvard i les incipients escoles de negocis hispanoamericanes. “Cal tenir valors i buscar sempre el positiu de les coses. Com a esclau amb incertesa de supervivència ho vaig passar molt malament, però en el fons quedava molt bé portar-los als empresaris argentins un prestigiós professor de Harvard. Tot va funcionar molt bé i aquella escola és avui la millor de Sud-amèrica. Per cert, en aquells temps, veient Llatinoamèrica com a àrea clau per al nostre futur, ens acabàvem d’assabentar que la Xina existia”, explica.
Per la seva banda, a “Negociant” aborda el difícil curs que espera les petites i mitjanes empreses, constretes tant des de la dificultat de trobar la confiança de les entitats financeres com de la representació dels seus treballadors. “Hem d’entendre i acceptar els problemes i negociar amb rapidesa la millor solució per tirar endavant i salvar l’empresa, encara que sigui venent-la, però abans que es destrueixi. Tot això ho hem d’explicar molt bé. He posat això de vendre l’empresa com una possible solució, i algun empresari ho haurà vist com un insult. Pensem amb coneixement però sense emocions. Negociant”, aconsella.
Finalment, a “Mantenint”, Nueno destaca el valor de la presencialitat en els negocis, malgrat l’avanç imparable de la digitalització, de la qual cal prendre els millors recursos. “Si anem digitalitzant els processos empresarials, com les vendes, què passa amb tota la capacitat negociadora dels venedors? Si un comprador descobreix que pot abaratir els costos logístics de la compra en una zona determinada on té molta capacitat logística, com li explica això a l’ordinador del seu proveïdor?, o què passa si un client descobreix que un altre client està molt proper i que poden fer un acord logístic que els abaratiria aquests costos?, és clar que necessitem excel·lents informàtics, però que no hem de perdre la capacitat negociadora proveïdor-client i el seguiment de la competència i de l’avenç tecnològic”, conclou.
