Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va exposar el passat 24 de maig a la seu de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, de la que és acadèmic numerari, el treball “Actualidad de la problemática del calentamiento global antropogénico: de Glasgow26 a las consecuencias de la guerra de Ucrania” en el marc del programa de sessions científiques ordinàries de la institució en què també va participar l’acadèmic corresponent Félix Goñi Urcelay amb la ponència “¿Por qué luchamos contra la Covid lavándonos las manos con agua y jabón?”. La sessió va ser presentada pel president d’aquesta Reial Corporació, Eduardo Díaz-Rubio.
González de Posada va iniciar la seva intervenció assenyalant que ha arribat el moment no de parlar simplement de crisi climàtica o escalfament global, sinó de crisi o escalfament antropogènic per destacar la responsabilitat de l’ésser humà, i sempre defugint de qualsevol orientació política, en ser un problema real, descrit per la ciència, que afecta tothom, sense distincions polítiques, de nacionalitat o de cultura. “Aquest escalfament no és natural ni té a veure amb l’evolució geològica de la Terra. Des de l’inici de l’era industrial es produeix aquest fenomen a conseqüència de l’emissió de CO₂ i des de la dècada dels anys 80 del passat segle la ciència ha demostrat de manera inequívoca l’origen humà del fenomen”, va assenyalar l’acadèmic.
Dr. Francisco González de Posada
El ponent va destacar també que aquesta situació ha fet que la ciència també conclogui un canvi d’era geològica marcada per l’acció humana, cosa que es coneix com a Antropocè, marcat no només per aquesta alteració atmosfèrica i del clima, sinó per l’acumulació de deixalles produïdes per la indústria i el consum, en particular els plàstics. Una situació que s’ha abordat a les diverses cimeres del clima que s’han celebrat al llarg dels darrers anys per aconseguir consensos i acords internacionals, fins ara amb un èxit relatiu. Les principals mesures passen pel repte de reduir les emissions i, amb elles, frenar l’increment mitjà de temperatura a tot el planeta.
Aquesta situació porta problemes relacionats com les sequeres i les fams relacionades, el desplaçament d’espècies animals cap a latituds més fredes, la pèrdua de biodiversitat, l’elevació del nivell dels oceans a causa del desglaç gradual dels pols i l’aparició de malalties fins ara considerades tropicals o exòtiques a altres regions del planeta, entre altres problemes relacionats. “Tot això ens està conduint a una situació catastròfica de la qual encara no acabem de ser conscients”, va assenyalar González de Posada. A aquests fets, l’acadèmic va sumar la incidència de l’actual guerra d’Ucraïna, que suposa un fre més pel que fa als compromisos internacionals amb el clima.
L’acadèmic va concloure amb una referència a l’última entrega de la publicació “Reptes Vitals per a una Nova Era”, editada per la RAED i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors en què ell mateix va participar i que va tenir en la crisi climàtica un dels reptes que ha d’afrontar la humanitat de manera més urgent.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber i és membre de diverses acadèmies científiques.
