D’esquerra a dreta: Dr. August Corominas, Dra. Rosmarie Cammany, Dra. Maria Àngels Calvo i Dr. Francesc Xavier Altarriba
La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va celebrar el passat 31 de març el debat “La mort: comunicació, fisicoquímica i transcendència”, que tractava de donar resposta des d’un marc científic i pluridisciplinari a la mort, no només al moment de l’èxitus, sinó als mecanismes de la microbiota, la tanatoentomologia i la tanatozoologia, a més de les reflexions sobre la transcendència des d’un punt de vista de la filogènesi i l’ontogènesi, amb totes les connotacions cultuals i religioses.
La sessió va estar moderada per Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED, i va comptar amb la participació de Rosmarie Cammany, gerent de l’Institut de Prospectiva i Anàlisi de la Realitat Social i acadèmica supernumerària de la RAED, que va exposar el treball “La comunicació en el procés terminal”; August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número i membre del Senat de la RAED, que va intervenir amb “Bioquímica i biofísica de la mort”, i l’investigador Xavier Altarriba, director de l’Institut de Prospectiva i Anàlisi de la Realitat Social i col·laborador de la institució, que va exposar la ponència “Mort i transcendència”.
Cammany va centrar la seva intervenció en la comunicació amb el malalt terminal i els familiars més propers i en la preparació de la mort. “L’estat en què arribem a aquesta etapa dependrà de si ens ha incidit el deteriorament funcional per l’edat, per un accident o malaltia que ens ha superat la capacitat de resoldre-la. En qualsevol cas, la nostra societat viu com si la vida fos eterna i mai no s’acabés… És quan estem en aquesta etapa que sobrevenen qüestions transcendentals que dependran del grau de maduresa i de preparació que tinguem per afrontar-la”, va assenyalar.
Corominas, per part seva, va definir els processos biològics que acompanyen i defineixen la mort, així com l’acció d’organismes i microorganismes que viuen gràcies a la mort d’altres éssers per continuar donant vida a la Terra. “No és possible bioquímicament la immortalitat. Hi ha moltíssimes reaccions metabòliques irreversibles. La vida permanentment és assetjada per la mort, que és part de la vida”, va considerar l’acadèmic.
Per la seva banda, Altarriba va reflexionar sobre la consciència de l’home sobre la mort i la ritualització i el sentiment de transcendència, que es dona com a efecte de l’evolució de l’espècie. “El cervell de l’ésser humà és el resultat d’una situació complexa per a l’espècie. Va tendir a augmentar de volum durant l’evolució, sense disminuir les zones emocionals (amígdala, cos callós…) ni les àrees instintives (tàlem, hipotàlem, hipocamp…). El cervell humà està al servei de l’evolució, la qual no se centra tant en la subordinació al màxim desplegament intel·lectual, sinó al servei d’aquest a aquesta (no vivim per raonar, si no raonem per viure…)”, va concloure.
