Mariàngela Vilallonga
Directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), pronunciarà el pròxim 4 d’abril la lliçó “Els treballs i els dies”, Lectio Ultima que oferirà a la Universitat de Girona en un acte acadèmic d’homenatge amb motiu de la seva jubilació. La sessió se celebrarà a les 11.00 hores a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres. L’acte estarà presidit pel rector d’aquesta universitat, Joaquim Salvi, i pel degà de la facultat, Àngel Quintana. La professora Margarida Casacuberta pronunciarà la Laudatio inicial.
Dra. Mariàngela Vilallonga
Vilallonga oferirà aquesta conferència dies després de participar en l’acte “Quan la memòria es fa literatura”, que es va celebrar com a homenatge a l’escriptor gironí Rafel Nadal al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 25 de març passat. La sessió va comptar amb la presència del mateix autor i del crític i director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona, Xavier Pla. Va ser presentada per Josep Ramoneda, president d’Edicions 62, entitat organitzadora de l’acte.
La xerrada va estar centrada en l’anomenada “Trilogia de la memòria” de Nadal, formada pels tres llibres que ha escrit sobre la seva família: “Quan érem feliços” (2012), “Quan en dèiem xampany” (2013) i “Quan s’esborrin les paraules”, de recent aparició. Entre els assistents hi havia el conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Giró, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
Recorrent a la mitologia clàssica, en concret a la imatge d’Enees amb el seu pare a coll, l’acadèmica va reconèixer la tasca de Nadal narrant les relacions entre passat i futur que es donen en qualsevol si familiar, destacant la transmissió de la memòria com a gran valor. “La meva mare era la meva memòria. M’omplia els flaixos de memòria de la infància i els donava context. La seva desaparició, la seva mort en vida, el seu silenci, em priven d’aquesta interpretació de la meva vida i m’ha fet tenir pressa, perquè al mateix temps que se’n va desdibuixar la memòria, es desdibuixava el meu record”, va assenyalar l’autor en una emotiva reflexió sobre la malaltia neurodegenerativa que afecta sa mare.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent i acadèmica. Des del maig passat és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó.
