Aldo Olcese
President de la Fundació Independent i de l’Associació Nacional Societat Civil Ahora i vicepresident i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Entrevista publicada pel portal especialitzat 65ymas.com el 14 de març del 2022
Dr. Aldo Olcese
Aldo Olcese, president de la Fundació Independent i de l’Associació Nacional Societat Civil Ahora i vicepresident i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre els reptes que afronta Espanya, el nou ordre polític i econòmic internacional que deixarà la guerra d’Ucraïna, el capitalisme humanista que ell mateix fa anys que abandera i l’envelliment de la població espanyola en una entrevista publicada el 14 de març passat pel portal especialitzat 65ymas.com.
“Els principals desafiaments que Espanya té són el sanitari, que sembla que està arribant al final i ja està ensenyant una cara més amable, i un repte econòmic i social majúscul amb tot el pla de recuperació, les ajudes europees i amb el que serà la reconstitució de l’economia després de la pandèmia i els seus efectes socials. També hi ha la preocupació enorme pel futur tant dels nostres grans com dels nostres joves. Espanya és un dels països que té una de les taxes més altes de desocupació juvenil a Europa, una estadística impròpia d’un país important i desenvolupat que té un pes rellevant en el concert internacional de les nacions com és Espanya. També que cada cop hi ha més gent gran, que ha de tenir benestar i cobertures, de la qual tots hem de preocupar-nos i ocupar-nos”, inicia la seva reflexió l’acadèmic esbossant les conclusions del segon Congrés de Societat Civil, organitzat per Societat Civil Ara.
Per a Olcese, en un temps de gran tensió dels models socials públics, Espanya compta amb el gran avantatge de situar-se entre els països capdavanters en bona governança i compliment de la responsabilitat social corporativa per part de les seves empreses, un bon punt de partida per a un nou model de col·laboració publicoprivada que ha de garantir un creixement sostenible i, sobretot, compartit. Un model insisteix, que garanteixi el bé comú en un moment especialment delicat al context internacional i que afecta de manera especial Espanya, amb unes males taxes de desocupació i de deute i amb una població envellida amb risc d’exclusió greu. En aquest sentit, recorda que “som dels països europeus amb més taxes de desocupació juvenil i amb la taxa d’ERO més gran i prejubilacions en persones de certa edat. El resultat és calamitós, ningú no en pot estar satisfet i és una cosa que cal rectificar urgentment”.
L’acadèmic també aposta per potenciar el model de jubilació activa que superi el concepte actual de jubilar-se i, d’un dia per l’altre, canviar totalment de rutina. Assenyala que qualsevol persona gran pot continuar aportant valor i completant la seva jubilació mitjançant diverses fórmules legals de retribució, a més de tenir en compte el treball altruista dels jubilats com a part activa de la societat civil que ha d’enfortir el model social i garantir la democràcia. Així mateix, destaca la capacitat de l’anomenat talent sènior en l’obligada transformació digital de les empreses i les administracions.
Olcese conclou amb l’espinós tema de la sostenibilitat i obligada reforma del sistema de pensions espanyol, per al qual demana, més que una reforma, una transformació. “La sostenibilitat del sistema ha de ser un equilibri entre un sistema públic i un de privat degudament estimulat i motivat. Em val el mateix per a les pensions que per a la dependència. És una qüestió pendent que hi hagi un model de dependència privat incentivat fiscalment que permeti un equilibri entre aquells que amb un incentiu fiscal s’ho poden pagar i aquells que no poden pagar-ho i que l’Estat ha de dedicar els recursos escassos a protegir-lo. Crec que és el que s’hauria de fer, la resta són construccions alambinades sobre postulats semblants que conduiran, segurament, als mateixos mals resultats”, rassa.
