Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 13 de desembre a les Jornades de Medicina de Fuerteventura, organitzades per l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote que ell mateix presideix i que en aquesta ocasió van estar dedicades a la memòria d’Arístides Hernández Morán, reconegut metge rural i de família canari que va morir l’any passat. L’acadèmic va presentar el treball “Calentamiento global. Glasgow COP26: Prolegómenos, desarrollo y resultados”, una matèria que també va abordar abans de la celebració d’aquesta cimera del clima en el seu treball al projecte Reptes Vitals per a una Nova Era que promouen la RAED i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors.
Per a l’acadèmic, la crisi climàtica és el problema principal que afronta la humanitat tant des del punt de vista científic, amb una visió pluridisciplinària, com des de l’ètic, ja que es tracta de l’herència que la societat actual deixarà a les generacions futures. González de Posada parteix de la base que l’escalfament global antropogènic és un fet científicament inqüestionable, constatat amb absoluta claredat en els fonaments, les manifestacions i les conseqüències. Constitueix una dificultat amb la garantia de l’evidència científica i és molta actualitat, per la seva condició d’emergència climàtica que necessita actuacions urgents, mitjançant la necessària adopció de compromisos ferms i fins i tot atrevits.
Dr. Francisco González de Posada
Tot i que la cimera de Glasgow ha resultat frustrant per als sectors que demanaven una major implicació i, especialment, ambició en el compliment dels objectius marcats als Acords de París, que van fixar el compromís de la comunitat internacional que no s’arribin a sobrepassar els 1,5°-2° d’increment de temperatura respecte dels nivells preindustrials estimats mitjançant un pla d’acció mundial, el compromís global sobre la descarbonització de l’economia i la transició energètica és un pas endavant que, a més, vindrà marcat per l’impuls de les polítiques de recuperació i pel canvi polític que ha viscut els Estats Units.
“La comunitat internacional, per mitjà dels Acords de París i de Glasgow, ha d’assumir un pla viable per descarbonitzar urgentment i totalment l’economia. Així mateix, cal una conscienciació general més gran de les societats des de la ciència, des de la política i des de les religions. Els intel·lectuals científics han de dedicar més atenció a la difusió dels seus coneixements, els responsables socials insistir en les conseqüències i en les responsabilitats morals generals, les mobilitzacions socials, en aquests moments detingudes per la pandèmia, s’han de recuperar. En síntesi: hem d’abordar des de la ciutadania un menor consum, emmarcar en aquesta situació els drets humans i reconèixer la responsabilitat, i consegüent deure, a la salvaguarda del planeta”, va concloure l’acadèmic.
