Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia, vicerector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 21 de setembre la Conferència Anual Honorio Delgado a la Universitat Peruana Cayetano Heredia, una de les més rellevants en l’àmbit de la salut d’Hispanoamèrica, que enguany celebra el seu 60è aniversari. Aquesta activitat és una de les més prestigioses d’Amèrica Llatina en el camp de la salut mental. La conferència hauria d’haver-se celebrat inicialment l’any passat, però va haver de ser anul·lada per les restriccions derivades de pandèmia i aquest any, finalment, es va decidir fer-la telemàticament. Al mateix acte, el rector d’aquesta universitat, Enrique Castañeda, va fer lliurament a l’acadèmic de la RAED del títol de professor honorari.
López Muñoz va dedicar la sessió al tema “Ungüentos y pomadas de brujas: de la magia de las plantas a los principios farmacológicos alucinógenos, una matèria que ha estudiat en profunditat des dels textos científics i literaris clàssics. En particular l’obra “Materia Médica de Dioscórides”, del metge segovià judeo-convers Andrés Laguna, i tot el corpus literari de Miguel de Cervantes, directament influït per aquest autor. L’acadèmic va fer una anàlisi del fenomen de la bruixeria i la fetilleria i les característiques diferencials de les mateixes a l’Espanya Àurea i va incidir en la composició dels preparats elaborats per aquests col·lectius, destacant les plantes al·lucinògenes de la família de les Solanaceae (jusquiam, mandràgora, belladona, estramoni…), al costat d’altres plantes i ingredients de procedència animal, com substàncies obtingudes de certs amfibis (gripaus), molt presents a la simbologia associada a la bruixeria i a l’elaboració de pocions màgiques i verinoses. O els pols de cantàrides, resultants de la mòlta de l’anomenada mosca espanyola, un ingredient habitual dels filtres d’amor.
Dr. Francisco López Muñoz
Al seu complet recorregut, l’acadèmic va analitzar des dels remeis terapèutics, fonamentalment per al tractament de personatges molt freqüents en la literatura cervantina com dements, bojos i alienats (sedants com l’opi, evacuants, tònics, irritants…), als agents tòxics i verinosos, fonamentalment al·lucinògens i narcòtics, a l’àmbit de la pràctica de la bruixeria i fetilleria (filtres d’amor, pocions verinoses), passant pels compostos alexifàrmacs (banya d’unicorn, pedres bezoars) i les substàncies d’abús (ungüents de bruixes). L’ús de diferents substàncies com a ingredients d’aquests compostos, tant per part de la medicina oficial com de la pràctica heterodoxa realitzada per diferents sanadors, no permetia diferenciar clarament entre medicaments i verins, estrebant aquesta diferència moltes vegades només en la dosi administrada, la susceptibilitat individual o el procés diferencial d’acumulació orgànica.
“Els estereotips medievals sobre les bruixes les van convertir en una figura amb una forta arrel folklòrica que va poblar les llegendes locals a tot Europa, gairebé sempre des d’una òptica negativa, saturada de tòpics i escassament realista. Entre aquests tòpics cal esmentar la signatura de pactes diabòlics amb marca corporal (Stigmata diabòlica); l’assistència periòdica a aquelarres per reverenciar el diable, en forma de boc, i festejar en comunitat, mitjançant balls, banquets i orgies sexuals, la capacitat d’assistir a aquestes trobades volant sobre escombres o botes, metamorfosejades en animals o lloms de bèsties, la pràctica de l’antropofagia, sobretot de nens…”, assenyalava López Muñoz en un article sobre la matèria que va publicar al costat de Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Antropologia i Sociologia Criminal de la Universitat Camilo José Cela, al portal especialitzat The Conversation.
