Rosalía Arteaga
Ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Rosalía Arteaga, ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha formalitzat la seva candidatura per liderar la Secretaria General Iberoamericana (Segib), organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana: els 19 d’Amèrica de llengües castellana i portuguesa, i els tres de la península Ibèrica: Espanya, Portugal i Andorra. La seva comesa és donar suport a l’organització de les Cimeres Iberoamericanes de Caps d’Estat i de Govern, donar compliment als seus mandats i impulsar la cooperació iberoamericana dins dels àmbits de l’educació, la cohesió social i la cultura.
Dra. Rosalía Arteaga
La candidatura de l’acadèmica d’honor de la RAED va ser oficialitzada pel ministre de Relacions Exteriors i Mobilitat Humana de l’Equador, Mauricio Montalvo, el passat 6 de setembre, destacant les seves aportacions a país com a vice-presidenta i presidenta i com a destacada activista de l’educació, la ciència, el medi ambient i la cultura. Montalvo també va destacar el seu paper com a secretària general de l’Organització del Tractat de Cooperació Amazònica. Acabat el mandat de Rebeca Grynspan, que va ser vice-presidenta de Costa Rica, s’estima que l’elecció de qui hagi de substituir-la al càrrec es produirà al novembre, quan hi ha convocada una reunió de caps de Govern iberoamericans. En nou mandat ocuparia el període 2021-2025.
Arteaga ja va ser postulada per l’organització juvenil Forward per presidir la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Va ser una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments. Arteaga va renunciar expressament que el Govern de l’Equador, ja presidit per Guillermo Lasso, donés el caràcter oficial com a estat membre a la candidatura. “Crec que és millor mantenir aquesta candidatura simbòlica, d’obertura cap al que significa la societat civil per arribar a posar els seus candidats”, va assenyalar Arteaga en aquell moment.
Arran d’aquesta candidatura simbòlica, Arteaga va alertar en entrevistes concedides a diversos mitjans llatinoamericans sobre la necessitat que la societat civil i la dona cobrin més rellevància en les institucions públiques i siguin una palanca de transformació en la nova societat que s’obre després de la pandèmia. L’acadèmica d’honor centra també el seu discurs en l’educació, universal i igualitària, per construir una nova societat més justa i homogènia. “Un país que no es preocupa per la capacitació dels seus nens i joves està perdent totalment el futur. Em preocupa l’exclusió i la qualitat de l’educació”, va assenyalar en diverses de les seves declaracions.
