Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED)
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vice-president en funcions de la Secció de Ciències de la Salut de la RAED, aborda l’evolució de la humanitat arran dels avenços científics i destaca la importància fonamental de l’ètica professional en el seu desenvolupament a l’article “Pot perdurar l’humanisme en un món de superficialitat?”, que presenta a la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctores al costat de la RAED. El primer lliurament de Reptes Vitals va veure la llum el passat mes d’abril en format de llibre amb l’objectiu d’establir-se com un informe pluridisciplinari anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia.
Per a Callabed, en ple segle XXI, a la vista del desenvolupament i els avenços científics que s’han produït al llarg de la història de la humanitat, és un bon moment per fer una pausa i reflexionar sobre l’essència de la humanitat a través d’un recorregut sobre el pensament filosòfic de la nostra societat. “La ciència ha de respectar els valors i d’aquí la importància de la filosofia i les humanitats en les ciències i el treball interdisciplinari. La bioètica sorgeix com el pont necessari entre la ciència i els valors perquè la ciència explica el que és exacte, però no el que és just i humà”, assenyala l’acadèmic en la presentació del seu treball, que també ofereix, d’acord amb els últims reptes de la recerca científica en l’àmbit de la salut, una metodologia de treball per abordar problemes bioètics relacionats amb la Covid-19.
Després d’analitzar les aportacions del món clàssic greco-llatí en l’àmbit de la filosofia i les ciències i de recordar la important i decisiva contribució de l’humanisme en l’evolució del pensament i el desenvolupament científic des del Renaixement, l’acadèmic recorda com els preceptes mèdics d’aquella època assenyalaven que els metges “no només han de tenir un coneixement de la medicina, sinó que també han de conèixer l’ètica, ja que aquesta ciència ens instrueix amb bons ensenyaments morals”. “L’humanisme proposava, davant el cànon eclesiàstic en prosa, els ‘studia humanitatis’, una formació íntegra l’home en tots els aspectes fundada en les fonts clàssiques greco-llatines, buscades a les biblioteques monàstiques de tot el continent europeu”, assenyala Callabed.
L’acadèmic prossegueix amb la seva succinta però completa anàlisi de la Il·lustració, que va suposar l’enlairament definitiu de la ciència a la llum del positivisme i el gran desenvolupament econòmic que va suposar posteriorment la industrialització, per acabar amb els dubtes i inquietuds que, des d’un humanisme reformulat, va comportar la modernitat i postmodernitat. Tot això va cristal·litzar en la bioètica, que des de la seva formulació abraça des del pensament a la ciència. “La bioètica és un pont entre la ciència i els valors que acompanyen als fets i consisteix en la transferència de l’ètica universal a tot allò concernent a la salut. És una visió del món en què els avenços científics han d’anar units als valors morals i ambientals en el seu progrés evolutiu dirigit al benestar de la comunitat humana”, assenyala.
“La medicina no ha d’aportar únicament analgèsics i tranquil·litzants. Ha de curar les ferides del cos i les ferides de l’ànima. No hi ha malalties, sinó malalts. Tot pacient és una persona irrepetible, que mereix un tractament individualitzat i personalitzat. La política sanitària no hauria d’influir en la manera com es desenvolupa l’acte mèdic. El metge no és només el que únicament diagnostica, sinó qui de vegades cura i sempre té cura. Per això, curar amb cura és potser l’última i originària justificació de l’actitud mèdica. L’ètica pot recolzar-se en la ciència si ha aconseguit respectar els valors”, conclou Callabed.
Reptes Vitals per a una Nova Era ha iniciat el seu camí amb el compromís d’una quarantena de científics, entre ells diversos Premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat, tots referents als seus àmbits d’estudi, que aportaran les seves propostes per elaborar aquest complet i nou estudi . Una rigorosa guia de l’anomenada nova realitat des de les seves múltiples arestes.