Ignacio Buqueras
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president del Comitè Executiu de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol i de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED )
Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica seu article “Gaudí, en el seu aniversari”, on rememora les celebracions de l’Any Gaudí arran de la reobertura de la Sagrada Família.
Gaudí, en el seu aniversari
Des del dissabte 29 de maig el temple de la Sagrada Família, a Barcelona, del genial arquitecte reusenc Antoni Gaudí (1852-1926) ha obert les seves portes després de set mesos tancat per la pandèmia. El seu aforament, per mesures sanitàries, és del 70%. En principi, només obrirà pels matins els caps de setmana. En concret, 2.555 persones el dissabte de la seva obertura van poder admirar la façana del Naixement, els tres pòrtics representant el naixement, infància i adolescència de Crist, i dedicats a les virtuts fe, esperança i caritat; amb dues columnes amb escenes de la vida de Josep i Maria. Tot això amb un estil artístic impossible de classificar: un estil gaudinià, nou i únic. Gran part de l’obra de Gaudí va ser declarada per la Unesco, el 1984, Patrimoni Mundial, en la seva primera declaració en relació amb Espanya. El 1985 va afegir-ne cinc obres més. Gaudí és un arquitecte genial el talent creatiu no només va avançar les formes artístiques de segle XX, sinó que, immersos ja al segle XXI, segueix sent un referent en l’avantguarda escultòrica i arquitectònica actual.
Dijous, dia 10, a la Cripta de la Sagrada Família, on és enterrat Gaudí, es van celebrar destacats actes commemoratius del 95è aniversari de la seva mort. Entre ells la conferència de Josep Maria Tarragona “La Devoció a Sant Josep segons l’arquitecte Antoni Gaudí”. Un acte circumscrit en l’Any de Sant Josep decretat pel papa Francesc, una ofrena floral i ball d’homenatge per part de l’Esbart Dansaire Antoni Gaudí, el rés del rosari, una missa dedicada a Antoni Gaudí i una ofrena floral de l’Associació Pro-beatificació d’Antoni Gaudí.
Antoni Gaudí
El 95è aniversari de la seva mort ens permet evocar els importants actes que es van celebrar a Madrid el 2002, amb motiu de el 150è aniversari del seu naixement. La Fundación Independente, que presidia, va prendre l’acord d’unir-se als actes de l’Any Internacional de Gaudí. Amb tal motiu vam organitzar sis taules, del 3 d’abril al 8 de maig, en sis prestigioses entitats madrilenyes per donar la possibilitat a públics molt variats poguessin conèixer la vida i l’obra de Gaudí.
El cicle es va iniciar al Centre Cultural de la Vila de Madrid i va ser clausurat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Entre tots dos actes, es van celebrar taules a l’Ateneu de Madrid, Fundació Cultural del Col·legi d’Arquitectes, Centre Cultural Blanquerna i el Cercle de Belles Arts. Els temes exposats i debatuts per destacats especialistes van permetre als assistents un interessant coneixement del món gaudinià. Tres destacats historiadors ens van parlar de “Gaudí i su tiempo”: el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Deusto Fernando García de Cortázar, en l’àmbit espanyol; el director del Museu d’Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, al català, i el coordinador de l’Exposició Gaudí-Reus, Marc Ferran, al local.
Tres coneguts biògrafs de Gaudí, Ana María Ferrin, Carmen Güell i Josep Maria Tarragona van intervenir a la taula dedicada a “Gaudí y su biografía”. La sessió en què es va abordar “Gaudí arquitecto” va comptar amb quatre arquitectes de singular relleu: Joan Bassegoda, conservador de la Reial Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya; Fernando Chueca Goitia, degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid; Carlos Flores López, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i Delfín Rodríguez, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid. A la seva obra cabdal se li va dedicar la taula “Gaudí y la Sagrada Familia”, en què van participar Joan Jordi Bergós i Jordi Bonet Armengol, president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família i arquitecte director de la mateixa, respectivament, i Joan Antoni Solans, arquitecte i ex-director general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.
Era obligat que una sessió estigués dedicada a “Gaudí y el modernismo”. Els seus ponents van ser Josep Maria Adell Argilés, doctor arquitecte de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid; Josep Maria Buqueras, estudiós del modernisme a les comarques tarragonines, i Josep Maria Jujol, historiador de l’art. El cicle va ser clausurat amb la taula “Gaudí y su proyección”, en què es van expressar Daniel Giralt-Miracle, comissari general de l’Any Internacional Gaudí; Luis Gueilburt, director del Centre d’Estudis Gaudinistes; Marc Mayer i Olivé, director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya; Javier García-Gutiérrez Mosteiro, president de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid; Luis Prados de la Plaza, periodista i cronista de la Vila de Madrid; Antón Patiño, pintor i vice-president del Cercle de Belles Arts, i Jaime Duró Pifarré, ex-president de la Unió Internacional d’Arquitectes.
El llibre “Gaudí en Madrid” (Fundació Independent, 2002) recull les intervencions produïdes a les sis taules, inclosos els col·loquis, diversos missatges institucionals, una relació de patrocinadors i el pròleg de qui signa aquest article. Una obra que va ser presentada en diverses institucions de primer nivell. El reconegut arquitecte Norman Foster va escriure: “Els mètodes de Gaudí, un segle després, continuen sent revolucionaris”. No hi ha dubte que l’obra de Gaudí va revolucionar i contínua revolucionant l’arquitectura, però també consciències.
