Francisco Kerdel rememora la seva trajectòria com a metge i diplomàtic en una entrevista a “El Universal”
Francisco Kerdel, acadèmic de número de l’Acadèmia Nacional de Medicina de Veneçuela, de l’Acadèmia de Ciències Físiques i Matemàtiques i Naturals de Veneçuela i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), explica en una entrevista publicada per el diari veneçolà “El Universal” en la seva edició del passat 28 de setembre els inicis de la Universitat Simón Bolívar, que ell mateix va fundar, del Programa de Talent Veneçolà a l’Exterior, dels programes de la Càtedra Simón Bolívar de la Universitat de Cambridge que també va fundar i de la seva època com a ambaixador a diversos països europeus. Així mateix, repassa la tasca de les anomenades Escoles Virtuals per portar les noves tecnologies a les comunitats veneçolanes més pobres i com avui en dia, des del seu domicili a Madrid, segueix treballant incansablement per la Veneçuela que somia en lloc de viure la seva vida de jubilat.
“Quan m’anava a graduar de metge va produir-se el miracle que em va canviar la vida, i va ser que Armando Planchart i Anala Planchart em van becar per estudiar Dermatologia als Estats Units. Al llarg de tota la meva vida útil he tractat de pagar-los el molt que van fer per mi, dedicant temps i esforç en trobar formes i maneres d’atorgar semblants beneficis a altres joves veneçolans, que amb aquests coneixements i experiència puguin contribuir al desenvolupament de Veneçuela”, assegura. Kerdel rememora les seves dificultats en els seus primers anys com a especialista a l’Hospital General de Massachusetts, a Boston, i a l’Hospital de Pell i Càncer de Nova York.
Com a fundador d’un dels principals centres d’ensenyament superior del seu país i, per tant, d’Hispanoamèrica, Kerdel es mostra molt crític amb l’estat de l’ensenyament universitari a Veneçuela. “Molt desafortunadament l’educació a Veneçuela no s’até a la realitat i ens forma com a ciutadans d’un país molt ric del qual podem viure i gaudir, sense valer-nos del nostre treball individual per mantenir-nos i donar suport als menys afavorits. Des de la meva perspectiva és essencial canviar aquesta llegenda i ser realistes. Tots aquests problemes radiquen en un sistema educatiu deficient, i poden i han de ser resolts amb els canvis i reformes pertinents”, considera.
L’acadèmic també rememora com el Programa de Talent Veneçolà a l’Exterior es va iniciar sota els auspicis del també acadèmic de la RAED Federico Mayor Zaragoza, llavors encara director general de la Unesco. “La meva experiència com a ambaixador de Veneçuela a Londres i París em va permetre conèixer i tractar molta gent molt interessant, entre d’altres els col·legues diplomàtics, curosament escollits pels seus països d’origen, i aprendre en forma contínua dels seus extensos bagatges culturals”, assenyala. Finalment, Kerdel declara que la seva passió per Veneçuela des de la distància segueix sent el seu focus d’inspiració. “Veneçuela ho significa tot per a mi. Els meus pares i els meus mestres em van inculcar des de petit que no hi havia res més noble que servir a Veneçuela i a això he dedicat tota la meva vida. Actualment, vivint a Espanya, les meves limitades possibilitats s’enfoquen a Veneçuela i la seva futura reconstrucció, intentant coordinar esforços en aquesta direcció”, conclou.