Nuria Montserrat
Investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Reportatge publicat al diari “La Vanguardia” el 30 de setembre de 2021
Nuria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza un ampli reportatge publicat al canal Magazine del diari “La Vanguardia” el passat 30 de setembre amb el títol “Nuria Montserrat, la bióloga que demuestra que llegar a la elite científica y criar tres hijos es posible”. En ell, l’acadèmica reflexiona de la seva reeixida carrera com a investigadora i, al seu torn, com a mare de família. L’acadèmica és pionera en el cultiu i desenvolupament d’organoides en miniatura de cor, retina i ronyó a partir de cèl·lules mare.
Montserrat explica al reportatge, signat per Abril Phillips, la constant superació d’obstacles que ha hagut de superar als seus 44 anys en la seva carrera científica. La majoria s’emmarquen en el mateix àmbit acadèmic i en l’elecció d’un camí propi; d’altres, en els reptes de conciliar el treball amb tres fills. “Vaig tenir la meva primera filla treballant 14 hores al dia. Vaig treballar fins a l’últim dia abans de parir perquè em trobava bé. Per què no? Estava contenta. Després hi havia això de ‘com podràs continuar si tens un nadó de només un dia als braços?’. Doncs contestava els correus a la nit, quan estava donant la teta. No perquè ningú m’ho estigués dient, sinó perquè jo veia que havia fet un treball durant tres anys i vaig decidir que volia posar-li el llaç i enviar-lo a publicar”, explica la científica.
Dra. Nuria Montserrat
L’acadèmica revela que la línia d’investigació que la va acabar portant a liderar l’equip de treball internacionalment reconegut per la creació d’organoides es va deure en bona part a la seva renúncia a seguir al reconegut biòleg espanyol Juan Carlos Izpisúa, en l’equip del qual treballava, als Estats Units per mantenir la seva vida familiar a Barcelona. “Estava en una situació en què o seguia treballant amb ell, perquè era el que més m’agradava a la vida, o feia alguna altra cosa. No volia marxar als Estats Units perquè no desitjava sacrificar més en l’àmbit personal, i em vaig haver de buscar la vida”, explica.
Montserrat aborda els clarobscurs de la seva aposta per la recerca i les dificultats que li suposa la conciliació. No obstant això, convida les joves científiques a recórrer el seu camí si aquesta és realment la seva elecció. “No vol dir que aquesta manera de treballar sigui model per a ningú, ni que les hores que jo li dediqui als meus fills siguin les mateixes que ha de dedicar-li una altra mare. Però que res et pari. No tinguis por. No et tanquis portes mentalment. Prova-hi primer a veure què passa”, indica. “Tinc molta sort, perquè faig el que m’agrada. La carrera científica, per molt difícil que sigui, per molt cansament que generi, si t’agrada, a la fi compensa”, conclou.
A la seva tasca investigadora, Montserrat suma també la seva funció com a divulgadora científica i és la comissària de la Biennal Ciutat i Ciència que se celebra a Barcelona centrada en les joves investigadores sota el títol “100tífiques”. La iniciativa pretén donar visibilitat a la rellevància de les dones en la ciència i la tecnologia, tant en la investigació pública com privada, i motivar especialment a les nenes, tot i que també als nens, a l’estudi de la ciència i la tecnologia.
