Mariàngela Vilallonga
Directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Margarida Casacuberta i Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta el llibre “Això no és Barcelona: Visions catalanes de Nova York”, una obra que recull el testimoni escrit d’un centenar d’autors catalans, en alguns casos anònims, de les seves impressions de la ciutat de Nova York. Un recorregut que s’inicia el 1874 amb un article de la redacció de la revista “La Llumanera de Nova York”, una publicació en català que es va editar a la ciutat dels gratacels entre el 1874 i el 1888, i conclou el 2021 amb una crònica de Francesc Peirón, corresponsal del diari “La Vanguardia”, sobre la tornada dels novaiorquesos i els turistes a Central Park quan encara no ha conclòs la pandèmia. Vilallonga és l’editora del llibre juntament amb la professora i investigadora de la Universitat de Girona Margarida Casacuberta.
“La llarga, complexa i desigual història d’amor entre Barcelona i Nova York no s’entén sense l’existència de la polifonia de mirades i de veus que hi han contribuït a la construcció de la imatge d’una ciutat festejada per un pretendent que es proposa, tot emmirallant-s’hi, arribar a trobar la millor imatge de si mateixa. Aquest llibre ressegueix l’aportació catalana a la construcció de la imatge de Nova York com a terra de promissió, ciutat on tot sembla possible, que convida a la recerca de l’ideal vitalista d’autorealització, de llibertat política, de pensament i de creació, i que, des de la segona meitat del segle XIX s’ha convertit en un important focus d’atracció de tota mena de viatgers. El llibre aplega un centenar de textos d’autoria catalana -textos que van des de la imatge de la ciutat en moviment oferta el 1874 pels redactors de la revista ‘La Llumanera de Nova York’ fins a una visió del reviscolament de Central Park posterior a la pandèmia de la Covid-19 del corresponsal de ‘La Vanguardia’ l’estiu de 2021- que configuren un ampli i divers mosaic de veus i de punts de vista, de gèneres i de subgèneres literaris”, expliquen les editores.
L’obra tracta d’oferir un ampli retrat literari de Nova York des d’un punt de vista català aprofitant tres precedents en què es recolza de forma explícita: el llibre del periodista Carles Capdevila “Nova York a la catalana” (1996), el dossier “Estats Units amb ulls catalans”, publicat per l’historiador Eduard Riu-Barrera al número 315 de la revista “L’Avenç” (juliol-agost de 2006), i l’assaig de Julio Neira “Historia poética de Nueva York en la España contemporánea” (2012). “Això no és Barcelona” pren també com a referents històrics, juntament amb la publicació de “La Llumanera”, la celebració dels Jocs Florals de Llengua Catalana del 1951, una fita per a la cultura catalana que va tenir com a escenaris d’excepció el Metropolitan Museum, el MoMa i l’hotel Waldorf Astoria.
Amb aquest llibre, Vilallonga remota la seva tasca com a investigadora i divulgadora cultural després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans. Des del maig passat és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les investigacions en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó.
Margarida Casacuberta i Mariàngela Vilallonga consulten ‘La Llumanera de Nova York’
