Rubén Darío
Naohito Watanabe, excònsol general del Japó a Barcelona, acadèmic corresponent de l’Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua, acadèmic honorari de l’Acadèmia de Geografia i Història de Nicaragua i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), és el protagonista d’una àmplia entrevista realitzada pel periodista, escriptor, editor i expert en l’obra de Rubén Darío Gustavo Adolfo Montalván Ramírez. La publicació és fruit de la gran acollida que han tingut les traduccions al japonès realitzades per Watanabe de diverses de les obres clàssiques de l’autor de referència del modernisme en espanyol: “Azul”, “El viaje a Nicaragua”, “Intermezzo tropical” i “Cuentos Completos”, una obra que recull més d’un centenar de narracions breus escrites per l’autor nicaragüenc entre el 1881, als seus 14 anys, fins al 1914, als 47, i que en origen es van publicar i reproduir en múltiples revistes i diaris d’Amèrica i Europa en vida de Darío.
“La traducció d”Azul’ ha tingut molt bona acceptació al Japó. M’ha felicitat molta gent del món literari. S’ha distribuït a totes les biblioteques públiques del Japó com a obra de referència. També amb l’ocasió de la publicació dels ‘Cuentos Completos’ de Rubén Darío s’han celebrat moltes conferències i dissertacions, com ara a l’Institut Cervantes de Tòquio, al Club Espanyol del Japó, a l’Associació d’Amistat Japó i Catalunya, a l’Associació Llatinoamericana del Japó… també amb una gran acceptació del públic”, assenyala l’acadèmic sobre la repercussió de les seves traduccions.
Naohito Watanabe
Watanabe reflexiona a la xerrada amb Montalván Ramírez sobre la fascinació de Rubén Darío pel Japó, un país que mai no va visitar, però que va reflectir àmpliament a la seva obra. “Japó, embolicat amb el misteriós vel oriental, es va presentar al món, i justament era l’època del modernisme a Europa. Així va sorgir el japonisme. Es va donar la circumstància que el Japó va participar en l’Exposició Universal de Barcelona, celebrada el 1888, i després a l’Exposició Universal de París del 1900, amb les seves exòtiques mostres artístiques tradicionals. Rubén Darío va cobrir l’esdeveniment com a corresponsal de ‘La Nación’, de Buenos Aires. El japonisme va encantar Rubén, i malgrat que el poeta mai no va ser al Japó, ell, amb la seva vigorosa imaginació i una visió cosmopolita, va fusionar el que és exòtic del Japó amb el seu modernisme, sobrepassant el temps i l’espai”, explica.
Sobre la seva primera presa de contacte amb l’obra de Rubén Darío, Watanabe va declarar la seva trobada oportuna a l’embarcador del llac de Granada amb una nena mal vestida i descalça que declamava un poema de l’autor que el va impressionar. “Un dia vaig visitar Granada per conèixer els illots del Llac de Nicaragua, famós pels taurons d’aigua dolça. A l’embarcador hi havia una nena petitona, potser de vuit o nou anys, amb el cabell ros, ulls negres, pell morena cremada al sol, i vestida de parracs i a més descalça. Ella es va acostar somrient a mi. Vaig creure que em demanaria algun dineret com solien fer els nens als semàfors aleshores. Però quina sorpresa, va començar a declamar alguna cosa. Un text amb ritme i versificat. Era un poema dolç i ressonant, amb certa malenconia. Em vaig quedar embadalit, fascinat, i vaig sentir fins a l’estremiment al meu cor amb la declamació d’aquella nena. Així va ser el meu primer contacte amb l’obra de Rubén Darío“, explica.
