Francesc Ferrer i Guàrdia
Joan Francesc Pont, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va encapçalar el 13 d’octubre passat amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la tradicional ofrena floral davant del monument del pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’anomenada Escola Moderna, amb motiu del 113è aniversari del seu afusellament. Núria Mora, secretària de Transformació Educativa del Departament d’Educació, hi va representar la Generalitat de Catalunya. La personalitat convidada per part de la Fundació va ser l’escriptor i activista Francisco Delgado, expresident de l’associació Europa Laica. A l’activitat van participar 24 organitzacions, entre elles destacades entitats del món educatiu, seccions sindicals d’ensenyament, partits polítics, així com associacions humanistes i laïcistes.
Al torn de parlaments, Pont va defensar la laïcitat com un principi bàsic de la democràcia i va destacar la importància de mantenir viu el llegat de Ferrer i Guàrdia. “Hem de conservar el record viu de les persones que han combatut a favor de la democràcia i els seus valors”, va assenyalar. Colau, per la seva banda, també va valorar l’actualitat de l’herència pedagògica de l’homenatjat. “Estem en un moment en què hem de reivindicar el llegat de Ferrer i Guàrdia, perquè els discursos d’odi tornen a proliferar a Europa”. Mora va subratllar que cal inspirar-se en el reconegut pedagog per assumir els reptes educatius actuals en relació amb l’equitat, la democràcia i la coeducació i Delgado va criticar l’excessiva confessionalitat de l’educació actual i el finançament amb fons públics. Per a Delgado, cal avançar cap a un model laic i sense religions a l’aula com l’Escola Moderna.
Dr. Joan Francesc Pont
D’altra banda, Pont va participar el 16 de novembre a les festivitats que commemoren la creació de la Universitat Lliure de Brussel·les, juntament amb representants dels grups estudiantils, el Centre d’Acció Laica i els Amics Filantròpics de Bèlgica. Durant la jornada es va realitzar una altra tradicional ofrena floral davant del monument amb què la ciutat ret tribut a Théodore Verhaegen, impulsor d’aquesta institució universitària. Pont va llegir el discurs “Francisco Ferrer: Égalité, interculturalité et laïcité”, destacant el paper de Ferrer i Guàrdia en la consolidació de l’esperit que va impulsar el naixement de la universitat belga.
Fundada el 1834 sobre el principi de la “lliure investigació”, la Universitat Lliure de Brussel·les va néixer com a contrapunt dels lliurepensadors al domini tradicional del catolicisme en l’educació belga. La institució es va declarar des dels seus principis fundacionals com a centre d’ensenyament obertament secular i es va associar als moviments polítics liberals. Des de llavors, la Universitat Lliure ha estat una de les principals universitats de Bèlgica, juntament amb la Universitat Catòlica de Lovaina, la Universitat de Lieja i la Universitat de Gant, aquestes dues últimes promogudes pel Govern de Bèlgica.
