Dra. Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ser reconeguda el 25 d’octubre passat amb la Condecoració Simón Bolívar d’Integració Llatinoamericana dins del marc del 44è aniversari del Parlament Andí, organisme de representació ciutadana del Sistema Andí d’Integració que conformen representants de Colòmbia, Equador, Xile, Bolívia i Perú. La càmera està presidida per Cristina Reyes, advocada, poeta i política equatoriana, que va liderar el reconeixement.
Aquest organisme supranacional i democràtic de la comunitat andina té com a missió harmonitzar les lleis de la regió, garantir la participació ciutadana, enfortir la integració andina i llatinoamericana, regionalitzar bones pràctiques de govern i polítiques d’estat i consolidar la identitat i la cultura andina. En aquest sentit, en el seu reconeixement a Arteaga va apel·lar al seu lideratge en la transformació de l’educació i la cultura de l’Equador i de tota la regió i la seva contribució al desenvolupament i la integració de tota Llatinoamèrica, la democràcia i la protecció dels drets humans.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix.
L’acadèmica ha reforçat la imatge de lideratge que ja tenia a Amèrica Llatina després de la seva candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.
