Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el 8 de juny passat davant l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, de la qual també és membre, la conferència “Una mirada a Santiago Ramón y Cajal humanista”, on va repassar algunes de les facetes menys conegudes del premi Nobel de Fisiologia i Medicina aragonès, a la trajectòria de la qual ha dedicat diversos estudis, entre ells el discurs d’ingrés a la RAED. Callabed és també acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de San Luis.
L’acadèmic va repassar de forma succinta la figura i l’obra del llegendari científic des de la infància i l’adolescència a l’Alt Aragó, el batxillerat a Osca i els estudis de Medicina a Saragossa, a les càtedres i docència primer a València i després a Barcelona, on començaria una apassionant carrera com a investigador que culminaria a l’Institut Nacional d’Higiene i al Laboratori de Recerques Biològiques de la Universitat de Madrid. Els seus estudis el portarien a la concessió del Nobel el 1906 al costat de l’italià Camillo Golgi. Callabed, així mateix, va ressenyar el Ramón y Cajal més desconegut, apassionat del dibuix, la pintura i la fotografia, a més de la seva obra literària.
El conferenciant va incidir en la influència que van tenir en les investigacions de Ramón y Cajal tant el context social i històric de l’època en què va tocar viure com els avenços en els diferents camps de la medicina que ell mateix va ajudar a desenvolupar. Va ser, a més, el primer gran científic espanyol reconegut internacionalment que es va obrir als principals fòrums internacionals i que va contribuir a treure Espanya d’un aïllament endèmic. Callabed va lamentar les llacunes que encara existeixen sobre una figura decisiva a la medicina. De Ramón y Cajal, assenyala l’autor, encara no se n’han publicat ni les obres completes, ni el seu epistolari sistemàtic. Tampoc no existeixen edicions crítiques dels seus textos més importants ni anàlisis monogràfics sobre els temes centrals de la seva producció.
L’Associació de Bibliòfils de Barcelona va ser fundada el 1944 per un grup d’amics seguint una llarga tradició de passió pel món del llibre a la ciutat. Dedica bona part de les seves activitats a impulsar els valors del llibre tant des de la seva opció estètica com des de la cultural, edita reconegudes obres de caràcter bibliòfil i participa activament als principals esdeveniments relacionats amb el llibre, la impremta i el gravat a través de congressos, conferències, exposicions, visites a museus, biblioteques i arxius. Un dels seus principis és compartir amb altres persones i entitats la seva contribució a la propagació dels valors culturals del llibre i de les disciplines annexes.
