Ramon Llull
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Raons necessàries i teologia en perspectiva lul·liana”, que es va publicar al número 2, volum 38, de la “Revista Catalana de Teologia”, corresponent a l’any 2013. Un treball que analitza l’obra de Ramon Llull i la seva relació amb la fe, la gràcia de Déu i la necessitat de creure per comprendre el missatge de les seves obres. El treball també aborda la descripció dels cinc arbres a l’obra lul·liana i el seu significat metafísic.
El text analitza el “Libre del gentil i dels tres savis” de Llull, destacant el seu mètode de les raons necessàries i la seva atenció a la conversió dels gentils al cristianisme. També assenyala la manca de claredat en la distinció entre l’ordre natural i sobrenatural a l’obra i reconeix Llull com un teòleg eclèctic i geni del seu temps. Saranyana analitza la perspectiva de Llull sobre les raons necessàries i la teologia, destacant com va desenvolupar un sistema de raons necessàries basat en idees primordials. També analitza la relació entre Llull i filòsofs de segles posteriors com Hegel i Husserl, i destaca la importància de les idees primordials de Llull per comprendre el coneixement i la realitat. El text explora la relació entre fe i raó a l’obra de Llull, destacant la importància de la teologia sobrenatural en la seva filosofia, i analitza com Llull va abordar aquestes relacions des de les primeres obres.
“Al ‘Libre del gentil i dels tres savis’, escrit cap al 1272, es troba ja la llavor de tot el sistema demostratiu lul·lià per raons necessàries, que més endavant es desenvoluparà en arbres, figures i combinacions de flors. El gentil passa per dues fases: abans que res, després de molts plors i de sentir les explicacions dels tres savis, rep la llum de la fe, després s’atura davant del primer arbre i intel·lectualment arriba a conèixer els principals atributs divins, en què per allò aviat ja creia, a continuació demana les virtuts infuses. No hi ha, doncs, dos Llull: un Llull preartístic i un Llull artístic. Tot i així, cal recordar que en aquest llibre sembla esmorteïda de vegades la distinció entre l’ordre natural i l’ordre sobrenatural, el trencaclosques de tot el sistema lul·lià”, resumeix l’article el mateix autor.
Dr. Josep Ignasi Saranyana
L’acadèmic explora la possibilitat que Llull fos alhora místic i racionalista per concloure que el seu misticisme va estar sempre present des de l’inici de la carrera intel·lectual. En aquest sentit analitza les idees de Ramon Llull sobre la fe i el raonament, destacant la seva creença en la necessitat de la gràcia per a la conversió i la seva comprensió de les relacions entre allò natural i sobrenatural, i discuteix la idea lulliana de continuïtat entre el raonament previ i lacte de fe posterior. “Llull va ser un geni del seu temps, i també va ser un expositor desordenat i volcànic. Res no li va ser aliè. I això es percep al llarg de les seves monografies. Li va faltar, però, el tempus acadèmic. No obstant, i cal repetir-ho una vegada més, de Llull només n’hi ha hagut un al llarg de la història. L’atractiu lul·lià rau precisament en la seva frescor i espontaneïtat. Així que no li demanem una precisió escolàstica no pretesa”, conclou Saranyana.
