Dr. Joaquín Callabed,
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), esbossa la figura de destacats personatges espanyols contemporanis i la seva valuosa aportació a la societat als articles “Breviario del ideario teatral de José Luis Gómez para ‘espectadores activos'”, “El arte y oficio de curar del doctor Miquel Vilardell”, “Lecciones de comprensión de Laín Entralgo” i “Dexeus, pionero de la ginecología en Barcelona”, publicats entre els passats 16 i 25 de juliol a les seccions “Lectores expertos” i “Las fotos de los lectores” de la edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “Breviario del ideario teatral de José Luis Gómez para ‘espectadores activos'”, el president del Club de Pediatria Social aborda l’ingrés del reconegut actor i director a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, amb un discurs en què va desgranar l’ofici teatral. “José Luis Gómez va ser elegit acadèmic de la Llengua, després d’una llarga trajectòria a l’escena com a actor, director i fundador del teatre La Abadía, que ha estat reconeguda amb nombrosos premis. Aquest actor de Huelva va saber des de petit que volia dedicar-se a la interpretació. En el seu llarg historial d’honors nacionals i internacionals consta el de doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid i la Palma d’Or al Festival de Cannes per la seva interpretació a ‘La familia de Pascual Duarte’, basada en l’obra de Camilo José Cela. El seu discurs va ser respost per Juan Luis Cebrián“, explica abans d’apuntar en un succint i precís resum els punts fonamentals de la intervenció de Gómez.
José Luis Gómez
Per la seva banda, a “El arte y oficio de curar del doctor Miquel Vilardell”, Callabed se centra a l’obra “Ser médico. El arte y oficio de curar”, signada per aquest reconegut facultatiu. “El seu gran prestigi científic va unit a la seva encertada visió humana de la medicina i les seves reflexions ètiques referides als metges, als pacients ia l’administració sanitària. Miquel Vilardell és una persona serena, discreta, elegant i concreta que tria bé les paraules i sap embolicar-les de senzillesa i transcendència. El seu discurs destil·la humanitat i bonhomia. Ha dirigit 30 tesis doctorals i és autor de més de 300 treballs científics.
A “Lecciones de comprensión de Laín Entralgo”, l’acadèmic recorda el llegat del metge i pensador Pedro Laín Entralgo arran de la lectura d’un estudi del catedràtic d’Història de la Medicina i Bioètica de la Universitat Complutense de Madrid Diego Gracia. “Pedro Laín va néixer a Urrea de Gaén (Terol) el 1908 i va morir a Madrid el 2001. Els seus avis van ser alt-aragonesos de la vall del Tena. Un personatge de primer rang a la cultura espanyola del segle XX destacant com a humanista, historiador i antropòleg mèdic. Va ser el pensador més important de la generació del 1936, com van ser Miguel de Unamuno, José Ortega i Gasset i Xavier Zubiri“, recorda.
Finalment, a l’article “Dexeus, pionero de la ginecología en Barcelona”, l’expert rememora l’ofici de José María Dexeus, a qui defineix com a renovador de l’especialitat en una època en què els parts es feien a domicili i la mortalitat era elevada. “Tinc registrada la seva veu un dia que acabava la seva jornada a la Clínica Dexeus. Vaig acudir per convidar-lo a pronunciar una conferència. Estava envoltat de llibres, distincions acadèmiques i bells quadres. Em va dedicar unes hores d’amena xerrada. Una frase al seu despatx recordava: ‘Tan sols pròleg és el passat’, de l’arxiu de la Universitat de Washington“, conclou.
