“La Rambla sorgeix com un espai espontani, sedimentat pel temps. El Pla Cerdà es caracteritza per les reticències d’una part de la població. I amb la Vila Olímpica se sotmeten les infraestructures a la recuperació del litoral, una actuació pendent històrica”
Tres espais que defineixen la Barcelona actual i amb un encaix a la ciutat que, més enllà de la seva funcionalitat, radica en la seva perfecta resposta als condicionants urbanístics, socials, econòmics, polítics, culturals i fins a mediambientals del moment del seu desenvolupament. El reconegut arquitecte Juan Trias de Bes analitza en el seu discurs d’ingrés com a acadèmic de número de la Real Academia Europea de Doctores-Barcelona 1914 (RAED), que es va celebrar a Barcelona el 26 d’octubre, l’èxit de tres projectes urbanístics que avui suposen un emblema per a la capital catalana: la Rambla, l’Eixample i la Vila Olímpica. El discurs porta per títol “Barcelona, galería urbana” i va tenir la resposta, en nom de la RAED, de l’acadèmic de número Jaime Rodrigo de Larrucea.
Dr. Juan Trias de Bes
Urbanitzada al segle XVII a partir de l’ampliació de la ciutat i de la construcció de noves muralles, el nou acadèmic considera que el triomf urbanístic de la Rambla es deu a que assumeix el paper de nou eix de centralitat. “L’èxit de les Rambles es deu sens dubte a un espai de nova centralitat. Aquesta qualitat és fonamental, per privar-se de la pressió quotidiana de les activitats comercials. El seu caràcter original suburbial la va deixar com un lloc a la espera de les circumstàncies òptimes d’ocupació i aquesta condició era la modernitat. La Rambla és l’escenari del progrés social i cultural, i amb ells, el de la identitat pública. El seu desenvolupament i configuració no augmenta per la determinació política, sinó per l’empenta socioeconòmica de la pròpia ciutat”, argumenta.
En quan a l’Eixample, tot i ser imposat pel Govern de Madrid al projecte que va guanyar el concurs públic a Barcelona per ampliar la ciutat, Trias de Bes considera el seu èxit en el fet que els poders públics i privats de la ciutat ben aviat s’ho van fer seu. “L’Eixample, tot i el seu aparent traçat homogeni, és capaç d’assumir la identitat barcelonina. La sentència ‘Barcelona és l’Eixample’ ha estat pronunciada repetidament. El Pla Cerdà adquireix identitat perquè acull tot tipus d’edificis arquitectònics, des del modernisme fins l’eclecticisme. La precisa escala humana i la projecció de la dinàmica de la ciutat es registren com a essencials”.
Pel que fa a la Vila Olímpica, l’acadèmic considera que la recuperació del litoral barceloní, un deute històric de la ciutat, és la clau del seu èxit. “Com la Rambla i l’Eixample, la Vila Olímpica amb el front del litoral és un immens espai que planteja un centre de gravetat proper a la ciutat històrica. L’ordenació integra alguns eixos preexistents com l’avinguda d’Icària, el passeig Carles I i d’altres carrers del Pla Cerdà. Si bé és cert que, una diferència dels anteriors, que consisteixen en ampliacions d’extensió urbana, es tracta d’una transformació d’un espai urbà preexistent. Tot i així, comparteix amb les primeres un caràcter de continuïtat, el que en aquest cas li otorga un valor específic”, indica.
“La Rambla sorgeix com un espai espontani, sedimentada pel temps i el ciutadà. El Pla Cerdà es caracteritza per les reticències d’una part de la població. I amb la Vila Olímpica se sotmeten les infraestructures a la recuperació del litoral, una actuació pendent històrica per a Barcelona. Els seus desenvolupaments urbans corresponen a processos de diferent naturalesa. Precisament per les seves diferències pot adquirir valor la identificació d’aspectes comuns que han persistit al llarg del temps en uns espais significatius de Barcelona”, conclou Trias de Bes.
Nascut a Barcelona el 1964, el nou acadèmic de la RAED és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Va obrir el seu estudi professional TDB Arquitectura el 1992 i és autor de treballs institucionals com la Residència Universitària Sarrià, seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, la seu central dels laboratoris Grífols o l’Escola de Negocis ESADE al Campus de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). En el camp de la rehabilitació d’edificis s’acredita intervencions com l’Hotel Mandarín Oriental de Barcelona, el Centre de Convencions i seu institucional d’ESADE a Barcelona o l’edifici Casa Burés, destinada a vivenda col·lectiva, també a Barcelona.
És membre del Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrializada i Sostenible de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), on dirigeix la Càtedra hARQware, orientada a la innovació i desenvolupament de noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) relacionades amb l’arquitectura. En el camp de la docència és el responsable de l’àrea de Projectes de l’Escola d’Arquitectura de la UIC, on imparteix cursos de projectes de fi de carrera i de grau, a més de participar de forma regular en cursos en diversos països. Ha publicat nombrosos articles i és membre del Patronat de la Fundació de la Junta Constructora de la Sagrada Família de Barcelona. El 2016 va ser doblemente guardonat amb la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme en les modalitats de recerca i divulgació.
Veure discurs sencer
Acte d’ingrés a la Reial Acadèmia del Dr. Juan Trias de Bes
