Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica l’article “Projecció del Patrimoni Mundial espanyol a Egipte”, fruit de la seva participació al Congrés Internacional de Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme, que es va celebrar a Egipte entre els passats 17 i 24 de maig.
Congrés Internacional de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme, a Egipte
He participat activament al Congrés Internacional de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme, a Egipte. S’ha desenvolupat del 17 al 24 de maig. Ha tingut com a eixos fonamentals un creuer pel Nil, i les visites al Caire i Alexandria. El meu primer viatge a Egipte va ser el 2005. Al llarg dels tres dies del creuer vam visitar els majestuosos temples d’Abu Simbel, Kom Ombo, Edfu, així com Luxor on admirem els temples de Karnak i Luxor. Vam Recórrer la Vall dels Reis, i vam descobrir el temple de la reina Hatsepsut i els Colossos de Memnon.
Al Caire, amb més de nou i mig milions d’habitants, vam fer una visita panoràmica a les piràmides, a l’Esfinx de Guiza i al temple de la Vall de Quefrè. Vam recórrer el barri copte, vam visitar les esglésies de la Sagrada Família, vam gaudir de la nit cairota i passegem pel gran basar de Khan el Khalili. Un altre dels dies de la nostra estada al Caire vam visitar el Museu Egipci, la Casa de Museu de Naguib Mahfuz, on vaig tenir una breu intervenció que comentaré, la mesquita d’Alabastre amb la Ciutadella de Saladí.
El dia de la nostra estada a la històrica ciutat d’Alexandria vam visitar la Columna de Pompeu, les catacumbes de Kom el Shoqafa, la panoràmica de la fortalesa de Quietbey i la Biblioteca d’Alexandria, on vaig fer entrega de dos importants llibres.
La cultura de la civilització egípcia
La civilització egípcia es va desenvolupar entre el 3.300 aC. i el 332 a.C. a la vall del riu Nil, al nord de l’Àfrica. Els recursos naturals i l’aïllament la van convertir en una civilització de grans valors. La seva forta tradició cultural, unida a les seves creences religioses arrelades, va legitimar el poder dels faraons que van marcar la vida política i social de la població. La cultura de la civilització egípcia està molt marcada pel culte als morts. Els egipcis consideraven que la persona estava formada per tres elements: el cos, l’ànima i el Ka. El Ka era l’eix fonamental de la persona, la dirigia i la protegia, cosa que enllaçava amb la cultura funerària de conservar en bon estat els morts en tombes, i els faraons a les piràmides.
Egipte és un país amb un ric i variat Patrimoni de la Humanitat declarat per la Unesco. Breument, relacionaré el Patrimoni Cultural i Natural d’Egipte segons va ser declarat. El més recent va ser el 2005, el Wadi Al-Hitan, conegut també com a Vall de les Balenes. L’any 2002 es va declarar Patrimoni de la Humanitat la zona de Santa Caterina i finalment, el 1979, els cinc béns següents:
- Memfis i la seva necròpolis. Zona de piràmides des de Guiza fins a Dahshur
- Antiga Tebes i les seves necròpolis
- Monuments de Nubia. Des d’Abu Simbel fins a Philae
- El Caire històric
- Abu Mena
Com a Patrimoni Immaterial Egipte compta amb:
- Coneixements, sabers, tradicions i pràctiques associats a la palmera datilera, que va ser declarat el 2022
- El teixit manual saeed a l’Alt Egipte (2020)
- Titelles de guant tradicionals (2018)
- El Tajib. Joc amb bastons (2016)
- L’epopeia Al-Sirah al-Hilaliyyah (2008)
Projecció del Patrimoni Espanyol
En el viatge vaig tenir ocasió d’informar diverses vegades els congressistes i convidats, de la importància del ric i variat Patrimoni Mundial d’Espanya. Som un dels líders mundials amb 50 béns de Patrimoni Cultural i Natural, i 22 d’Immaterial.
A la Casa Museu de Naguib Mahfuz, a la memòria de l’únic àrab Premi Nobel de Literatura, vaig tenir la satisfacció de presentar un llibre de referència de la nostra àmplia, diversa i molt important àrea cultural, que es titula “El Patrimonio Cultural, Natural e Inmaterial de España”, promogut per la Fundació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya, que presideixo i editat per McGraw Hill; i el llibre “Homenaje universal al idioma español”. A l’acte, en què vaig pronunciar unes paraules, vaig estar acompanyat pel director de la Casa Museu, Magdy Osman; Hamdi Zaki, assessor cultural d’Egipte, i un nombrós grup d’assistents al congrés. A l’actual Biblioteca d’Alexandria, hereva del gran centre del saber de l’antiguitat que va ser destruïda per un incendi, vaig tenir l’honor de fer entrega dels dos llibres que vaig presentar.
L’edifici de la nova Biblioteca és espectacular. Té la forma d’un disc en angle o un rellotge de sol. Va ser dissenyada per un arquitecte noruec i el cost va ser d’uns 200 milions de dòlars. A l’acte vaig estar acompanyat per la seva directora, Yasmine Samir Alexan Kelada i Mariano Palacín, president de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme. En les meves paraules vaig informar que Espanya és el quart país amb més patrimoni reconegut per la Unesco. Són 50 els béns culturals i materials i 22 els immaterials. Vaig exposar els prioritaris objectius de la Fundació, que són els de facilitar a tots els ciutadans del món un millor coneixement, valoració, difusió i promoció del Patrimoni Mundial Espanyol. També vaig comunicar algunes de les nostres activitats, com la convocatòria d’un Concurs Nacional Escolar de Dibuix i Redacció, cursos de gestió del patrimoni, viatges per visitar els diferents patrimonis, cicles de conferències en línia…
Vaig informar del nomenament d’ambaixadors honoraris del Patrimoni Mundial d’Espanya. Han rebut aquesta distinció: Plácido Domingo, Valentí Fuster, Mario Vargas Llosa, el pare Ángel García, Raphael, Carmen Posadas i institucions i entitats com Iberia i l’Acadèmia de la Diplomàcia del Regne d’Espanya. Hem signat convenis de col·laboració amb importants i destacades institucions i entitats.
Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol
Dr. Ignacio Buqueras
El llibre reflecteix l’únic homenatge que s’ha fet a la història a l’idioma espanyol, que és la segona llengua materna més parlada al món. L’homenatge el va promoure la Fundació Independent, que jo mateix presidia. L’any 2014 vam constituir la Comissió Nacional de l’Homenatge, integrada pels presidents de 39 institucions i entitats, entre les quals la Reial Acadèmia Espanyola i l’Institut Cervantes. El 29 de juny del 2015 va tenir lloc al Congrés dels Diputats l’acte de cloenda de l’Homenatge Universal. A l’esmentat acte van assistir més de 300 personalitats. Van intervenir, entre altres personalitats, el president del Congrés dels Diputats, Jesús Posadas, i el vicerector de la Reial Acadèmia Espanyola, José Antonio Pascual.
Vam publicar un llibre amb informació de tots els actes celebrats, més de 70 testimonis rebuts, entre ells el del Rei d’Espanya, i set caps d’Estat més. Al llibre es publiquen els discursos dels guardonats amb el Premi Cervantes i Nobel de literatura en espanyol. La primera presentació del llibre va tenir lloc a la Reial Acadèmia Espanyola l’any 2016. Hi van intervenir la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i el vicerector de la Reial Acadèmia Espanyola, José Manuel Sánchez Ron.
El llibre l’he presentat a 14 destacats països de quatre continents, i ho he lliurat personalment a molt insignes personalitats de tot el món, entre elles al Papa Francesc, primer pontífex hispanoparlant en més de quatre segles.
