Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “Per un món més sostenible”, la introducció del primer capítol del proper lliurament de l’obra “Reptes vitals per a una nova era”, fruit de l’ambiciós projecte que lideren des de l’any passat la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). Una completa guia per afrontar, amb les garanties que ofereix el rigor de la ciència, una nova era per a la humanitat.
Per un món més sostenible
L’augment de la població mundial és un dels reptes més importants a què la humanitat i el planeta Terra s’enfronten. Per a l’any 2050, l’increment de la població arribarà als 9.700 milions d’habitants i aquest creixement demogràfic substancial es produirà a gairebé tothom, però sobretot a Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia. El més significatiu d’aquest boom demogràfic és que es produirà a les grans ciutats, a les seves conurbacions i als territoris de la seva àrea d’influència. En els propers 20 anys ciutats com Mèxic, Bombai, São Paulo, Xangai, París i, entre d’altres, Madrid, Barcelona, València, Roma, Marsella o Tunísia seran autèntiques urbs humanes que generaran una immensa empremta ecològica difícil de compensar, tret que, aquestes megaciutats funcionin de forma intel·ligent com a espais ecològics, eficients i sostenibles.
Per entendre la dimensió del que passa la dada següent és determinant: les ciutats del món ocupen només el 6% de la superfície terrestre, però aquests hiperhumanitzats espais són els responsables del consum del 80% dels recursos del planeta i de la generació del 70% dels residus i emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta realitat, unida al canvi climàtic, la sobreexplotació dels recursos naturals per la producció d’aliments, la pesca intensiva i la indústria, la degradació dels ecosistemes amb la derivada pèrdua de biodiversitat, ens planteja un futur incert que com a societat hem d’afrontar amb decisió per contribuir a crear un món més sostenible.
Des de qualsevol punt de vista, és insostenible i ens està portant irremissiblement al col·lapse de la nostra civilització. ¿Quin és aleshores el camí adequat per no sucumbir? ¿Podem aplicar el nostre vast coneixement humà per millorar? ¿Els líders polítics i governants estan fent el que és correcte per conduir la nostra complexa societat globalitzada cap al desitjat món sostenible del qual tant hem parlat? La resposta a aquestes preguntes és sí; sempre que estiguem convençuts del nostre propòsit i generem les aliances necessàries per aconseguir-ho.
Sr. Miquel Ventura
Al llarg d’aquest primer capítol presentem cinc interessants articles que versen sobre els riscos del canvi climàtic, la importància del concepte de territoris intel·ligents que va més enllà del concepte de ciutat intel·ligent (Smart City), la importància de protegir la biodiversitat dels nostres biomes per garantir una qualitat de vida òptima com a dret de les futures generacions, el concepte essencial del valor del capital natural a les noves economies i, finalment, com plantejar una alimentació creativa i sostenible des de la visió i experiència d’una artista de la cuina que ens parla amb el cor des de la Garrotxa (Girona).
La pandèmia ha posat en relleu la necessitat vital de molta gent de replantar-se la seva manera de viure per contribuir a un món més sostenible, sa i ecològic, canviant els seus hàbits de consum o tornant al camp on la vida s’experimenta de manera més natural i amable. En aquest sentit, és interessant recordar la filosofia i el pensament de Mahatma Gandhi (1869-1948), que encara avui és vàlida per promoure un món més sostenible i és “providing global needs at the local level“, proporcionar necessitats globals a escala local, on pensar globalment per actuar localment té més sentit que mai.
