Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ser un dels ponents del Cicle de Conferències Públiques que va oferir l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote que ell mateix presideix al llarg del mes de juliol passat a l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife (Lanzarote). Al mateix cicle també va participar José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED amb el treball “Evolución de la salud pública a través de la historia de la higiene”, del qual ja va informar la Newsletter de la Reial Acadèmia.
González de Posada, per la seva banda, va presentar l’estudi “El orden mundial establecido tras la Guerra Fría: desde el desplome de la URSS hasta la crisis del presente”, en què va analitzar les condicions geopolítiques que han acabat en el desencadenament de l’actual guerra d’Ucraïna. En aquest sentit, va iniciar la seva intervenció referint-se a diferents aspectes que van marcar la guerra freda a Occident als quals se sol prestar poca atenció: la por generalitzada a l’holocaust nuclear, la generalització de l’ús de la píndola anticonceptiva i l’assentament del sentiment de religiositat malgrat la consolidació del pensament laic.
Dr. José Ramón Calvo
Per a l’acadèmic, després de la guerra freda, el món unipolar dominat en exclusiva pels Estats Units només va trobar el contrapès de la Xina, encara que dins un món globalitzat de lliure mercat i basat en el dòlar. En aquest context, els valors fonamentals del passat van entrar progressivament en crisi. Després de repassar els moments similars que s’han succeït al llarg de la història, citant fonts primàries, González de Posada va citar les sortides que Occident ha donat a aquestes crisis mitjançant el pensament i la reformulació de la concepció de l’ésser humà i del món, tot apel·lant als autors que han marcat aquestes successives noves eres.
“La història ens ensenya que cal transigir perquè hi hagi un cert acord de pau en què un no perdi totalment que satisfaci a tothom i ens permeti continuar evolucionant i alhora satisfer la lluita entre els principis en les realitats, com ha succeït a les revolucions científiques i intel·lectuals”, va concloure el ponent la seva intervenció abans de passar a un enriquidor torn de preguntes i intercanvi d’opinions.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
