José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta la sorprenent iniciativa que impulsen dos centenars de metges i estudiants de medicina espanyols i portuguesos, que el passat 12 de maig van celebrar un concert a l’Auditori Nacional de Música de Madrid amb una orquestra i cor format per ells mateixos amb l’objectiu de recaptar fons per a la Fundació CRIS, que té com a objectiu fomentar i finançar projectes de recerca per al tractament de diverses formes de càncer. El concert va incloure el “Rèquiem” de Gabriel Fauré, els “Quadres d’una exposició” de Modest Músorgski i Maurice Ravel, i l’“Intermezzo de Goyescas” d’Enric Granados.
Calvo explica que aquests professionals de la salut amb vocació musical s’han constituït una organització no lucrativa la finalitat de la qual és fer música de manera absolutament professional, en què assumeixen els costos de producció, llogant els instruments que no poden ser transportats o cedits, pagant els seus viatges per a concerts i assajos, buscant amics a les cases dels quals poder allotjar-se a les seves gires i els diners que recapten amb les entrades, barates per poder arribar al màxim nombre de persones i transmetre el missatge solidari a través de la seva música, el lliuren a organitzacions científiques que lluiten per erradicar malalties.
Dr. José Ramón Calvo
“Aquesta expressió genuïna de solidaritat amb els que més la necessiten i que és organitzat de manera altruista i compromesa pels que podrien dedicar-se a altres menesters menys demandants o legítimament lucratius es podria ingènuament suposar que comptaria amb l’ajuda i el suport entusiasta d’autoritats i d’empreses. Doncs no. Lamentablement, la cultura, feta amb amor, amb enorme esforç i sacrifici personal per part d’aquests professionals sanitaris que sumen a aquesta condició la de músics excel·lents, no ha comptat amb cap suport de les administracions que se suposa que haurien d’estar i tampoc de les empreses a les portes de les quals han tocat, permeteu-me la ironia”, reflexiona l’acadèmic.
Calvo insta els lectors, i per tant a tota la comunitat acadèmica, a acudir a les cites d’aquesta orquestra i cor tan especials. “També que s’estovi el cor burocràtic dur d’aquells que administren fons públics i d’aquelles empreses que van buscar excuses de tota mena per evitar col·laborar amb el mínim finançament necessari per desenvolupar aquest esdeveniment cultural i que, en el futur, facilitin amb la seva participació iniciatives tan estimulants com aquesta que fan que continuï creient-se en la bondat i en l’altruisme com a motors amables d’un món tan sovint deshumanitzat i sotmès a tensions irresponsables”, conclou.
