Dra. Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha impartit al llarg de maig les conferències “‘Em vaig haver de fer de suro’. Les Gavarres, el suro, Mercè Rodoreda” i “L’actualitat de Mercè Rodoreda, 40 anys després de la seva mort”, en dos emotius actes en memòria de la recordada escriptora celebrats al Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell, el passat 12 de maig, i a l’Hotel d’Entitats de Girona, en el marc de la iniciativa “Girona, mots i flors” del cicle “Llengua. Poesia. Llibre”, organitzat per Amics de la Unesco de Girona, el Consorci per a la Normalització Lingüística de Girona, els serveis territorials de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Girona.
A ambdues xerrades, l’acadèmica va explicar aspectes del periple vital de Rodoreda, des dels anys de joventut, la guerra civil i exili fins al seu retorn a Catalunya, quan es va instal·lar a Romanyà de la Selva. Va fer especial esment als processos d’evolució narrativa i de creació literària associada a les diferents geografies en què va viure. Al seu refugi de Romanyà, l’autora va establir una relació especial amb Carme Manrubia i hi va conviure en un entorn forestal on les suredes estan omnipresents, per això el suro va acabar sent molt present a l’obra de l’autora, com va remarcar Vilallonga amb la lectura de textos que fan una al·lusió directa a aquest material i el seu ús com a element literari al costat del mateix arbre i el bosc.
Entre aquests fragments, Villallonga va destacar el de “La plaça del Diamant” que li va servir per titular la conferència: “Vaig haver de fer-me de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn, que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt, tan estret i tan llarg”. Villalonga també es va referir a l’Itinerari Literari Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva i a l’èxit i l’impacte que encara té avui la seva obra, com ho demostra l’elevat nombre de seguidors del compte de Twitter sobre l’autora que ella mateixa gestiona publicant diàriament cites de la seva obra vinculades a l’actualitat.
D’altra banda, Vilallonga protagonitzarà el pròxim 16 de juny amb el cantautor Lluís Llach l’acte “Poesia cantada de Konstandins Kavafis i traducció de Carles Riba”, que se celebrarà al centre cultural La Mercè de Girona a les 19 h. Es tracta de la tercera i última conversa del cicle “Del poema a la cançó”, que explica com els músics d’avui interpreten la poesia contemporània. Konstandinos Petru Kavafis va ser una de les figures literàries més importants del segle XX i un dels principals exponents del renaixement de la llengua grega moderna. Lluís Llach va popularitzar l’obra de Kavafis mitjançant les cançons “Viatge a Ítaca” i “A la taverna del mar”, a partir de la traducció del poeta Carles Riba.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació el curs passat. Des del maig és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.
Mercè Rodoreda
