Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va oferir una profunda reflexió sobre el cosmos amb una perspectiva teològica, articulant la relació entre l’univers físic i la noció de Déu, a la ponència “El universo y Dios”, que va oferir el setembre passat a l’Aula Magna de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat CEU-San Pablo de Madrid dins del cicle “Sustainability Insights Live”, dirigit tant a alumnes del centre com al públic general. La xerrada, que va portar com a subtítol “Del origen cósmico a la responsabilidad de cuidar la creación”, va ser una reformulació de la qual el mateix acadèmic ha vingut oferint en diferents fòrums a tot Espanya al llarg dels últims anys i, en aquesta ocasió, va estar acompanyada per un col·loqui dirigit i moderat per Paul Gordon, professor de Doctrina Social de l’Església, Història Contemporània i Literatura del centre. González de Posada dirigeix el curs d’estiu que la Universitat de Cantàbria celebra en el municipi de Laredo sota el títol “Cosmología: ciencia y filosofía”.
El ponent va iniciar la seva exposició abordant qüestions fonamentals sobre la natura de l’univers, el seu origen i com les qüestions científiques i filosòfiques que queden per aclarir al respecte es connecten de forma intrínseca amb la idea religiosa de la creació. En aquest sentit, va estructurar la seva exposició començant per una presentació de l’univers observable, incloent-hi conceptes bàsics sobre què entenem pel nostre univers i com la ciència moderna ha caracteritzat la seva estructura i evolució, repassant categories històriques de pensament, des d’Aristòtil a Isaac Newton, i explorant temes com la unicitat de l’univers i el problema del seu origen i eternitat. A una segona part, va desplaçar el seu enfocament cap a una interpretació teològica de la creació, en la qual va examinar la idea d’un acte creador que dona sentit a l’univers des d’una perspectiva religiosa. A través de referències a conceptes de teologia cristiana tradicionals, el ponent va discutir com la noció de Déu i la de l’univers poden entendre’s en diàleg, articulant interpretacions que reconciliïn el coneixement científic amb la fe.
“Sabem molt sobre el nostre univers, és a dir, aquell del qual la física gosa parlar amb coneixement, però sabem també que n’ignorem massa. De fet, aquest ha estat el primer problema que es van plantejar la ciència i la filosofia, preguntar-se què és el tot, què és l’univers, què és la cosmologia. Preguntar-se què és el més petit, la matèria, de què està fet tot el que existeix. L’univers és objecte de la ciència, però la seva existència remet inevitablement a una pregunta metafísica que la ciència, per si sola, no pot respondre”, va explicar l’expert. A partir d’aquí, González de Posada va provar de bastir ponts entre disciplines tradicionalment separades com la física, la filosofia i la teologia, convidant l’audiència a contemplar el cosmos no només com un objecte d’estudi científic, sinó també com una dimensió en la qual es projecten les interrogants més profundes sobre sentit, causa i existència.
El col·loqui posterior a l’exposició central va permetre una interacció amb el públic, abordant dubtes i comentaris sobre la convergència entre ciència i teologia, així com el paper de la raó i la fe en la comprensió de l’existència de l’univers. A la seva reflexió final, l’acadèmic d’honor de la RAED va subratllar la importància de considerar tant els avenços científics com les grans preguntes metafísiques que han acompanyat al pensament humà des dels seus orígens.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote.
