Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica les últimes fotogaleries que ha publicat a l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual en forma part activa. Es tracta de quatre lliuraments en què les imatges i el text que les acompanya situen el lector en un punt d’especial interès cultural o arquitectònic, ubicat normalment a algun racó de Barcelona o bé al Pirineu aragonès. Totes elles han estat publicades entre els mesos de març i maig del 2022.
Amb textos de la periodista Dafne Bos Riera i el mateix Callabed, “¿Conoces el barrio glaciar de San Pedro?” proposa una visita a aquest racó del municipi oscense de Biescas. “Situada a l’espectacular vall glacial de Tena s’estén a banda i banda del riu Gállego diferenciant dos barris: el del Salvador i el de Sant Pere”, explica la introducció d’aquesta fotogaleria. “Una ruta interessant per fer en família és la dels búnquers de Biescas que recorre les obres fortificades construïdes durant la postguerra per defensar la línia fronterera. A més hi ha una altra ruta de les esglésies de Serrablo, que inclou l’ermita de sant Bartomeu de Gavín. Biescas és un punt de referència per als amants de l’esport blanc, ja que hi ha l’estació d’esquí d’Aramón Formigal-Panticosa“, assenyala l’acadèmic.
D’altra banda, a “La joya escondida del Raval”, Callabed presenta la capella de Sant Llàtzer, a Barcelona, construïda a finals del segle XII i que va néixer com a leproseria construïda fora de les muralles de la ciutat. “Consta d’una sola nau amb capçalera semicircular amb lesenes i arqueries llombardes i una finestra de mig punt amb arquivoltes que descansen sobre columnes amb els capitells decorats. Al segle XVIII es va afegir una capella quadrada que dona al carrer Hospital. La façana que dona a la plaça del Padró té una fornícula que va fer construir Erasme de Gonima el 1792. Va passar per múltiples vicissituds sent dessacralitzada el 1913 i recuperada per a la ciutat als anys 80 gràcies a la iniciativa de l’arquitecte municipal Adolf Florensa ia la mateixa ciutadania. És decorada amb belles icones”, explica l’acadèmic. Avui dia, la Comunitat de Sant Egidi és la responsable d’aquesta església, de titularitat municipal.
A “El tesoro arquitectónico de Biescas”, l’autor fotografia les cases fortes palatines i les portades d’estil francès d’aquest municipi pirinenc, que al seu entendre representen un autèntic museu a l’aire lliure. “Segons detalla Turisme de Biescas, si tracéssim una ruta per l’arquitectura de Biescas, descobriríem elements de dues etapes constructives: una durant el segle XVI i principis del XVII; i una altra, entre els segles XVIII i XIX. Es poden destacar dues de les cases fortes de Biescas: Casa Pepe Estaún, un bonic habitatge palatí, i Torraza de los Acín (1583), que conserva una escala de caragol, també val la pena fixar-se a les portades d’estil francès, força comunes a la vall de Tena i molt ben conservades, malgrat que es remunten al segle XIX, quan s’encarregaven directament a França”, explica Callabed en aquest nou homenatge a Biescas.
Finalment, a la fotogaleria “Descubre la farmacia modernista del Born”, l’acadèmic ensenya alguns detalls de la Farmàcia Padrell del Born, al carrer Sant Pere Més Baix, 52, de Barcelona, com la vidriera de l’entrada, de Joan Aspinagosa, i el llum de l’interior guardonat a l’Exposició Universal del 1929. “Ens hem de remuntar a l’any 1894, quan Miquel Escudé va decidir decorar l’antiga farmàcia (consta l’any 1561 com a data de fundació) a l’estil modernista. Està regentada actualment per Marc Hernández Moraga, molt atent a la meva visita per realitzar aquest reportatge fotogràfic”, conclou.