Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat Código Libre el 21 de febrer del 2022
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), incideix a l’article “Lágrimas de presidente”, publicat al portal especialitzat Código Libre el passat 10 de desembre, sobre el greu cas de corrupció que assetja el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, després de transcendir noves informacions i imatges de la coneguda com la Casa Gris, una mansió llogada per un dels seus fills a Texas entre sospites d’irregularitats i tràfic d’influències. Unes notícies davant de les quals el mandatari va reaccionar notablement emocionat.
“En més de tres anys de govern mai no es va veure el president plorar pels morts de la pandèmia, entre personal mèdic i civils als quals els va negar recursos; ni pels nens morts per càncer a qui els va treure el tractament oncològic que abans rebien fins i tot gratis, ni pels més de 151 periodistes assassinats al seu sexenni, ni per les víctimes de la línia 12 del metro, ni molt menys pels desapareguts i massacrats pel crim organitzat, les víctimes del qual, en públic, li causaven riure fins i tot”, denuncia l’historiador.
El cas, que ha convulsionat la societat mexicana i sobre el qual segons les enquestes realitzades per diversos mitjans de comunicació, ha afectat seriosament la credibilitat del president mexicà, suposa per a Sada un cop dur a la “farsa de la seva suposada superioritat moral i l’austeritat republicana que tant venia respecte als seus adversaris i antecessors, que es va ensorrar davant dels ulls del món”. En un moment, a més, en què el país s’enfronta a la incertesa de la recuperació econòmica després de la pandèmia.
“El país enfronta una de les crisis que hem viscut des de la Revolució Mexicana. Una crisi social i econòmica, producte d’una sèrie d’escenaris domèstics tant com en l’àmbit internacional, i una crisi a les nostres institucions públiques -les que encara queden drets – no gràcies al Govern Federal i la classe política sinó a l’empenta de la ciutadania que subsisteix i resisteix, alçant la veu des de la societat civil organitzada”, conclou el col·laborador de la RAED.