Sr. Jorge Carrión
L’escriptor Jorge Carrión, un dels participants a l’Expedició Científica a les Illes Galápagos que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la Fundació Pro Real Acadèmia de Doctors van realitzar entre els passats 25 d’agost i 6 de setembre, reflexiona sobre aquesta experiència a l’article “Lecciones de Galápagos”, que va publicar al diari “La Vanguardia” el 7 de setembre, just al seu retorn. L’expedició es va desenvolupar juntament amb la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, la Fundació Quo Artis, My Planet First i la Universitat de San Francisco de Quito.
“A bord del National Geographic Endeavour II hem recorregut l’arxipèlag, en companyia tant de naturalistes locals d’extraordinari nivell com de diversos Premis Nobel, per a una exposició al Cercle de Belles Arts de Madrid el 2024 on convergeixin l’ecologia, l’art, la poesia. Abans d’anar-hi sabia que la Unesco -que ha avalat el nostre viatge- va declarar les Galápagos com a patrimoni natural de la humanitat el 1979 i, sis anys més tard, reserva de la biosfera, de manera que m’esperava, com qualsevol altre turista, aquesta explosió brutal de vida endèmica, les iguanes negres i amfíbies, les tortugues gegants, els pingüins i altres aus que només existeixen allà, al fons lava petrificada i aigües sense soroll… El que he descobert in situ ha estat que no es tracta d’un santuari intacte que calia preservar, sinó d’un ecosistema humà, on s’havien caçat i menjat tortugues durant segles i les cabres o els porcs salvatges eren part del paisatge”, rememora l’autor.
Carrión creu que les Illes Galápagos forcen un exercici difícil i constant d’enginyeria ecològica, ja que la reproducció assistida d’espècies en perill d’extinció conviu amb l’extermini sistemàtic d’animals introduïts i la repatriació d’individus endèmics amb campanyes d’educació per a locals i visitants. “No és un paradís passiu, sinó una gran maquinària en acció constant, que no es pot relaxar”, considera.
Davant d’aquesta realitat complexa, tant des d’un punt científic com ètic, l’escriptor proposa un diàleg entre l’art i la ciència. “L’art pot comunicar la realitat de modes imprevistos -ètics i estètics i crítics i poètics: esdrúixols- que calin al subconscient col·lectiu com no ho pot fer l’efervescent iconosfera. Esbossar el guió d’altres futurs”, conclou.
