Jaume Armengou, director del Departament d’Anàlisi de Decisions de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), i Lorenzo Correa, fundador del portal futurodelagua.com i autor de l’obra “100 poemas del agua”, van protagonitzar dijous passat, 13 de novembre del 2025, la sessió acadèmica “Des del riu fins al mar. L’enigma del delta de l’Ebre”, organitzada per la RAED i celebrada a la seva Sala de Juntes. Els dos ponents ja van participar el mes de juny passat a la sessió acadèmica “DANA: ciència, gestió i cultura de l’aigua”, també organitzada per la Reial Corporació a la seva seu barcelonina.

Per als dos experts, amb una destacada trajectòria en la gestió i divulgació sobre l’aigua, el delta de l’Ebre és un dels ecosistemes més valuosos i fràgils de la Mediterrània. Format durant segles per les aportacions del riu, el que l’ha convertit en un lloc propici per a l’agricultura, actualment s’enfronta a una regressió accelerada per la falta de sediments, la subsidència natural i la pujada del nivell del mar. Davant això, sorgeixen les qüestions de si aquest peculiar ecosistema s’ha de restaurar de forma artificial, simplement protegir-se i quines alternatives existeixen per això i amb quins criteris s’han de prendre decisions quan els recursos públics són limitats.

Avui dia, segons els ponents, el delta de l’Ebre té com principals riscos per a la seva integritat l’erosió costanera, la subsidència d’uns sòls en ple procés d’enfonsament, la salinització de l’aigua i del terra, la pujada del nivell del mar i els esdeveniments climàtics extrems com inundacions i temporals, cada vegada més freqüents a causa de l’escalfament global. Aquests factors amenacen l’ecosistema, la biodiversitat, l’agricultura, especialment el cultiu d’arròs, i la mateixa existència dels hàbitats naturals i fins i tot les infraestructures.

“La gestió del delta de l’Ebre ha de presentar-se com un cas real de decisió sota incertesa, on conflueixen factors ecològics, socials, econòmics i polítics. Hem de reflexionar, des del rigor que aporta la ciència, i tenint en compte els múltiples factors que envolten el seu futur, sobre com prioritzar actuacions en el cas que es considerin oportunes des del consens, i com gestionar horitzons temporals llargs en contrast amb els cicles polítics curts. Així mateix, hem d’extrapolar aquest debat per veure quines lliçons ofereix aquest territori per a la gestió d’altres espais en risc”, van concloure els ponents.