Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar el passat 8 de maig com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya durant una cerimònia que es va celebrar a la seu d’aquesta institució. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Evolució històrica de l’ètica mèdica i la importància de la bioètica a la ciència actual”, en què va exposar la importància d’una actuació professional marcada per la dignitat de pacient i facultatiu. El va presentar, en nom de l’Acadèmia, el membre numerari Jaume Casas.
En la seva intervenció, Callabed va traçar un repàs històric sobre l’ètica mèdica des de les cultures primitives del pròxim i llunyà orient, la Grècia i Roma de l’Antiguitat, destacant figures com ara Esculapi, Hipòcrates, el paper de l’Escola d’Alexandria, Dioscòrides, Pitàgores, Sòcrates, Plató, Aristòtil, Sèneca, Marc Aureli, Galè o Cels, per endinsar-se a l’Edat Medieval i les tres cultures (hebreus, àrabs i cristians), amb altres figures destacables com Maimònides, Avicena, Averroes o sant Agustí. De l’Edat Moderna va citar, entre d’altres, protagonistes clau com Paracels, Andreu Vesali, Nicolau Copèrnic, Pico della Mirandola, Erasme de Rotterdam, Joan Lluís Vives, François Rabelais, Miquel Servet, Michel de Montaigne o Francis Bacon. I de la Il·lustració, John Locke, David Hume, Montesquieu, Voltaire, Jean-Jacques Rousseau, Denis Diderot, August Comte o Inmanuel Kant. Després va abordar la relació entre filosofia i ciència a la postmodernitat amb Herbert Marcuse, Claude Levi-Strauss i Jürgen Habermas.
Endinsant-se en la importància que ha cobrat la bioètica en la ciència actual, el recipiendari va exposar els principals principis i procediments bioètics, la deliberació moral, també amb els seus procediments de deliberació, i va llançar algunes consideracions ètiques a la investigació clínica en la infància i adolescència, el seu principal àmbit d’estudi, fixant les que al seu entendre han de ser les condicions mínimes que ha de seguir un projecte de recerca, alertant sobre les conseqüències de la manca de recerca en nens. En aquesta matèria, va ressenyar el treball de Mario Bunge i el Decàleg Bioètic de Jean Bernard per concloure amb una reflexió sobre la relació entre el sanitari i el pacient.
“La història de l’ètica ha de recórrer la història de la filosofia, medicina i farmàcia i no només des d’Hipòcrates i Grècia, sinó també des de cultures més antigues com la Xina amb 3.000 anys d’història i les veïnes com la japonesa i la vietnamita. També l’índia, la tibetana, i d’altres més properes com Mesopotàmia i Pèrsia, on trobem el primer llibre d’ètica i deontologia mèdica. La filosofia va complir la funció kantiana corregint les desviacions de la ciència amb l’aportació de la bioètica. Hem de seguir aquest camí”, va concloure l’expert.
Callabed també és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa i de l’Acadèmia de Ciències Odontològiques d’Espanya. Pertany a d’altres societats sanitàries i culturals, com a soci numerari de l’Associació Espanyola de Metges Escriptors, de l’Associació Col·legiada d’Escriptors de Catalunya, de l’Associació Aragonesa d’Escriptors, de l’Ateneu de Saragossa. És conseller adjunt de l’Institut d’Estudis Sijenencs Miquel Servet, membre d’honor del Consell Superior Europeu de Doctors i Doctors Honoris Causa, membre de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica, soci numerari de la Societat Catalana de Pediatria, de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica, de la Societat Europea de Recerca en Pediatria Ambulatòria, del Club Internacional de Pediatria Social de París, de la Societat Espanyola de Pediatria Social i de la Societat de Bioètica Fonamental i Clínica, entre d’altres.
