Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “Les universitats davant del canvi climàtic”, on aborda la necessària i urgent actuació dels organismes acadèmics en la lluita i conscienciació davant de la crisi climàtica.
1. Antecedents
Les universitats s’enfronten a una profunda transformació sectorial com a conseqüència dels canvis que ha experimentat la societat al món tecnològic, global i altament competitiu en què vivim. La superpoblació, la contaminació de l’entorn, l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat, la inestabilitat econòmica, la geopolítica, els efectes de les pandèmies i els conflictes bèl·lics generen una gran incertesa i obren un debat social que és imprescindible abordar també des de les universitats.
Aquestes, han d’evolucionar cap a un sistema de formació integral que formi professionals competents, capaços de contribuir a crear una societat global més ecològica, justa, solidària i inclusiva per a tothom i atraient per a les noves generacions. En aquests temps d’inseguretat, el fenomen del canvi climàtic i els seus efectes a mars, oceans i costes del planeta s’adverteixen hostils. Les concentracions globals de gasos amb efecte d’hivernacle s’estan movent exactament en la direcció oposada a allò que necessitem (IPCC, 2021).
Miquel Ventura
Les emissions de carboni actualment creixen un 2%, més ràpid que els darrers set anys i a les zones costaneres del Mediterrani, s’experimenta un escalfament un 20% més ràpid que a la resta del planeta. Així, quan la temperatura mitjana de la Terra arribi als 1,5ºC, previsiblement abans del 2035, el Mare Nostrum haurà aconseguit temperatures mitjanes superiors a 2,2ºC; un punt de no retorn que comporta forts canvis ambientals i climàtics i impactes ecològics i econòmics en sectors com la pesca, el turisme, l’agricultura i la sanitat i que en definitiva afectarà la nostra qualitat de vida i la de les generacions futures.
Els ecosistemes marins i els mars costaners tenen un paper essencial en la regulació del clima i en el manteniment dels patrons climàtics dels biomes del planeta que fa milers d’anys que estan en evolució i gairebé inalterats. Ara, a l’era de l’Antropocè, el clima s’ha modificat i el nostre oceà global amb una capacitat calorífica molt alta, ha absorbit el 90% de l’escalfament de l’atmosfera que s’ha produït les darreres sis dècades a causa de l’augment dels gasos d’efecte hivernacle.
La major part de l’energia afegida en forma de calor al mar s’emmagatzema a la superfície, a una profunditat entre 0 i 700 metres i, els darrers 10 anys, han estat la dècada més calorosa de l’oceà des de l’any 1800; any 2022 l’any més càlid registrat a l’oceà i amb el nivell global del mar més alt. La calor emmagatzemada a les aigües marines del planeta fa que l’aigua s’expandeixi, un efecte que és el responsable de l’augment global del nivell del mar.
L’escalfament del mar inclou a més canvis en el comportament d’espècies marines, alteracions greus en hàbitats i ecosistemes costaners, mort de corals i altres organismes bentònics, la fosa accelerada de les principals capes de gel del planeta, canvis en la bioquímica marina, intensificació i virulència de temporals, huracans i pluges torrencials, així com canvis ambientals que afecten la salut humana i la biodiversitat marina i costanera.
L’estabilitat tèrmica del mar i de les zones costaneres és fonamental per a l’estabilitat de la vida marina, la funcionalitat de la biosfera i la generació dels beneficis ecosistèmics dels quals depenem i que contribueixen a la nostra prosperitat social, econòmica i benestar. La manca d’adaptació adequada al canvi climàtic, i l’elevada probabilitat que es manifestin els impactes de l’escalfament global a escala local i regional, amenacen de soscavar la funcionalitat dels biomes costaners que afectaran la nostra forma de vida.
Davant d’aquesta realitat, científics d’universitats i centres de recerca de tot el món han impulsat, amb el suport de les Nacions Unides i des de mitjans dels anys 80 del segle passat, esdeveniments importants que ens han portat a aconseguir l’acord de París del 2015 i, entre d’altres, a la celebració de la 27 COP a Egipte el 2022, esdeveniments clau, que estan impulsant canvis al món que són imprescindibles per a la nostra adaptació i resiliència davant del canvi climàtic.
2. Passar a l’acció des dels campus universitaris
El Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) és un dels resultats d’aquests processos i una de les accions que el PNACC planeta com a necessàries és interactuar amb la societat i els seus diferents col·lectius a través d’accions de “ciència ciutadana”. L’objectiu és sensibilitzar i educar la societat perquè comprenguin les conseqüències del canvi climàtic en mars i zones costaneres i actuar col·lectivament en l’adaptació i la mitigació. En aquest àmbit d’acció, la Fundació RAED ha presentat una iniciativa innovadora i necessària, el projecte Universitats pel Clima: ciència ciutadana a costes i mig marí (Unclima).
L’objectiu és sensibilitzar, formar i promoure iniciatives davant dels efectes del canvi climàtic de manera transversal i participativa per a la societat i des de les universitats d’una ciutat costanera com Barcelona. Unclima també promourà des de la universitat el concepte de gestió sostenible i integrada de la costa urbana des de la investigació, l’anàlisi, l’adaptació i la mitigació en el context del canvi climàtic, dissenyant estratègies de protecció de l’ecosistema marí costaner i de la seva biodiversitat en el marc de l’economia circular i regenerativa i de l’acció social col·lectiva en nom del bé comú i de l’entorn marí.
Les universitats són clau per permetre que la societat espanyola faci una transició cap a models de desenvolupament més segurs, ecològics i de baixes emissions de carboni. Les universitats són necessàries per proporcionar el coneixement, les habilitats i les tecnologies a la societat per a una transició adequada, a més d’exercir un paper important per fomentar el diàleg social i la creativitat per arribar a ser una societat neutra en carboni. Les universitats i els seus campus han de convertir-se en organitzacions de bé públic, impulsades per la seva missió científica i educativa d’excel·lència, dedicades a progressar en la comprensió de la dimensió humana al planeta i l’acció compromesa sobre l’amenaça més gran que mai hagi existit: l’escalfament global del planeta.
La inacció no és una opció, ja que erosionarà la confiança social de què depenen les universitats, especialment entre els grups clau als quals les universitats han de servir: la nova societat emergent, el sector privat i el sector públic. Els estudiants, les empreses, les organitzacions sense ànim de lucre i certs governs ja estan actuant amb molta més força que les universitats, fins i tot quan aquestes últimes afirmen ser líders intel·lectuals, del saber i la innovació. (“World social report”, 2020, UN).
Les universitats han de transformar-se en espais ètics oberts, generadors d’idees i ser impulsors dels canvis socials necessaris des del coneixement, el pensament crític i l’experiència, sense anar més lluny liderar el canvi de visió i passar d’un món estàtic i aïllat a una visió d’un món global ecosistèmic interdependent i dinàmic i preparar els alumnes amb les habilitats necessàries per afrontar amb èxit desafiaments actuals i les contingències de l’esdevenir. Les universitats han de comprometre’s a ser neutrals en carboni a l’horitzó 2050 a tot tardar, a més d’integrar accions d’educació ambiental i de sostenibilitat als seus plans d’estudis, als campus i als programes d’abast comunitari.
Algunes universitats d’economia ja incorporen a les assignatures de finances el factor del canvi climàtic amb exemples de desinversió en combustibles fòssils i inversions responsables amb impactes positius en ecoinnovació, de salut humana i dels ecosistemes i inversió en solucions basades en la natura per reduir l’empremta ecològica i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI). Com argumenta el professor d’enginyeria de la Universitat de Cornell Anthony Ingraffea, quan es tracta d’educar la generació futura, “fer allò correcte sobre el canvi climàtic ha d’estar integrat a l’ADN d’un enginyer, d’un advocat o d’un economista”.
