Pilar Bayer
Catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al diari “Ara” el 4 d’agost de 2020
Dra. Pilar Bayer
Pilar Bayer, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza la secció “A contracorrent” que la periodista Txell Bonet publica al diari “Ara”. Pionera de la recerca matemàtica feta per dones, Bayer explica en aquest article, publicat el passat 4 d’agost, les dificultats que va trobar per poder publicar la seva tesi pel simple fet de no ser home i tot el que li ha aportat personalment la matemàtica. A més dels evidents avenços socials que ha comportat una ciència marcada històricament pel tòpic de no servir per a res.
“La pregunta més difícil que pots fer a un matemàtic és: ‘¿això que estàs fent, per a què servirà?’. Per bons que fossin, quins matemàtics al segle XVIII podien imaginar l’aplicació dels seus teoremes a les noves tecnologies? Leibniz va pensar que amb zeros i uns ja en tenia prou per expressar tots els nombres, i va crear el sistema binari, que deien que no servia per a res, i ara mig món és digital. La comunitat científica només persegueix el coneixement.
La recerca és molt neutra, i quan acceleres certs processos, optimitzes funcions o fas el disseny d’un algoritme, el resultat es publica per a tots i no saps en què s’aplicarà. Els algoritmes no són patentats “, explica l’acadèmica.
Bonet esbossa la trajectòria personal i professional d’una investigadora bolcada també en la formació i en la música, dues passions que l’han acompanyat tota la vida. I la interroga sobre la cara fosca dels sistemes matemàtics en una ciència social com l’economia. “No acaben de funcionar. No pot ser bo un sistema que fa infeliç tantíssima gent. Té sentit que les nacions estiguin endeutades i tots pateixin perquè hi ha unes lleis de mercat que diuen que aquest indicador no pot passar aquí? O el mercat de futurs, que és l’aplicació d’unes fórmules brutals que només persegueixen el guany econòmic i han convertit el món en un casino? Jo aposto per l’alfabetització matemàtica de la societat. En matemàtiques et fartes de dir ‘m’he equivocat’, ‘he de repetir ‘. I no passa res. Hi ha problemes que estan anys i anys sense ser resolts, o fins i tot es prova que no tenen solució, i és molt bonic, perquè l’important és el que aprens pel camí”, assenyala.
