Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 22 d’abril a les vetllades filosòfiques “La mort i el més enllà”, organitzades pel Patronat d’Estudis Osonencs amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, amb la conferència “Les cinc mansions d’ultratomba”, on va abordar el tema de la mort des d’una perspectiva filosòfico-teològica repassant el que assenyalen les Sagrades Escriptures sobre les estades de l’home a la Terra i al més enllà i les reflexions que al respecte van realitzar els pares de l’Església.
La sessió, celebrada al Temple Romà de Vic, va obrir un cicle que es completarà amb la participació de Josep Olives, catedràtic emèrit d’Antropologia i d’Història del Pensament de la Universitat Internacional de Catalunya i impulsor del Cercle d’Humanitats, amb el treball “La nostra actitud davant la mort. Una meditació des de les humanitats”; Ignasi Roviró, representant del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona; Carme Rubio, d’Amics dels Museus d’Osona, i Xavier Roviró, del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, que protagonitzaran la taula rodona “Mort i més enllà a la cultura popular”, i Andrea Rodríguez, professora de la Universitat Internacional de Catalunya, que exposarà la ponència “El desig d’avançar la mort. Una aproximació clínica i antropològica”.
“Isidor de Sevilla, a les seves ‘Etimologies’, defineix la filosofia com una ‘meditatio mortis’, és a dir, com pensar reflexivament sobre la mort i els misteris del més enllà. Un antic noble de Northumbria, segons explica Beda el Venerable, a la seva ‘Història eclesiàstica del poble dels anglesos’, va comparar la vida humana amb el vol d’un ocell que, una nit d’hivern, travessa una estança escalfada per una xemeneia, l’ocell, que prové de l’exterior, on s’està desencadenant una tempesta de pluja i neu, entra per una porta i, ràpidament, surt per l’altra. Mentre és a l’interior, no li envesteix la tempesta, però, després d’haver recorregut aquest breu espai de bonança, torna a l’hivern del qual havia sortit i desapareix de la vista. La vida humana és com aquesta petita estada fora de perill de la tempesta, però ho és per poc temps. Per això, concloïa el noble del regne del rei Edwin, és urgent meditar sobre el misteri del que venim i el misteri cap al que anem. Aquest és, precisament, l’objectiu de les vetllades filosòfiques d’aquest any sobre la mort i el més enllà”, expliquen els organitzadors de l’esdeveniment a la presentació.
Les mansions d’ultratomba, segons la tradició cristiana, són el cel, els llimbs dels patriarques, el purgatori, els llimbs dels nens i l’infern dels condemnats al foc etern. Sant Agustí, sant Gregori Magne, sant Joan Crisòstom i sant Tomàs, entre d’altres, van reflexionar a la seva obra sobre aquests cinc destins que esperen l’ésser humà després de la seva vida a la Terra, coincidint amb altres religions que abunden en aquest concepte i assenyalant la impossibilitat d’ubicar-les geogràficament o entendre’n la lògica. Uns destins, en qualsevol cas, marcats per la vida que s’ha portat a la Terra i que es determinaran al Judici Final, com marca l’Apocalipsi de sant Joan.
Nascut a Barcelona el 1941, Saranyana va ser ordenat sacerdot el 1968. És doctor en Teologia per la Universitat de Navarra i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i professor d’Història de la Teologia a la Universitat de Navarra, on va fundar i dirigir l’“Anuari d’Història de l’Església”. Ha dirigit 69 tesis doctorals i és autor d’una trentena de llibres, a més de dirigir 14 volums col·lectius, i ha publicat més de 400 treballs de recerca a revistes científiques i obres col·lectives.