Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles “Las enseñanzas de Esculapio en Empúries” i “Tras los pasos de Atenea”, en què reprèn la seva passió per l’Antiguitat Clàssica, que ha publicat a les seccions “Lectores expertos” i “Lectores corresponsales”, respectivament, de l’edició digital del diari “La Vanguardia” els 2 i 7 d’octubre passats. L’acadèmic forma part activa de la comunitat de lectors del diari i ha protagonitzat diverses entrevistes.
A “Las enseñanzas de Esculapio en Empúries”, Callabed evoca el naixement de la Medicina com a ciència a l’Antiga Grècia, representada des de llavors pel déu present al jaciment català. “El jaciment d’Empúries va recuperar part de la història mitjançant la rehabilitació i museïtzació de l’àgora i l’estoa de la ciutat grega del segle II a.C., les úniques que hi ha a la península Ibèrica. Els temples estaven constituïts per un grup d’edificis, patis, alberedes i banys. Al centre hi havia el temple d’Esculapi adornat amb obres d’art i altres tresors. Al costat, l’abató, on els pelegrins es retiraven per ser visitats pel déu en somnis. El temple d’Epidaure comptava amb un magnífic teatre a l’aire lliure i un estadi destinat a competicions esportives. La terapèutica es basava en suggestió i interpretació dels somnis, cures físiques i climàtiques, purificacions i dietètiques. Es practicava una bona medicina psicosomàtica”, explica.
Dr. Joaquín Callabed
L’acadèmic rememora les principals figures de la filosofia i la medicina gregues, com ara Pitàgores, Alcmeó de Crotona, Empèdocles d’Agrigent, Demòcrit d’Abdera o Sòcrates. Així mateix, explica el significat d’Esculapi -o Asclepi– en la tradició clàssica. “Era considerat com una mena de metge familiar sobrenatural; l’íntim de la seva relació amb els fidels i el seu caràcter bondadós no compartit per cap altre déu de la mitologia és, possiblement, la raó de la supervivència del culte. Els pares de l’Església Cristiana consideraven Esculapi com el rival més seriós de Jesucrist. El gran Sòfocles li va dedicar un himne. Les últimes paraules de Sòcrates també van ser per a ell. Nombrosos emperadors com Alexandre el Gran, Marc Aureli i Julià eren fidels d’Asclepi. Al seu temple cap persona va ser rebutjada, sent la puresa de pensament l’únic requisit”, explica.
D’altra banda, a “Tras los pasos de Atenea”, el president del Club de Pediatria Social comparteix amb el lector una visita recent a Atenes amb tanta passió com erudició. “L’aire al peu de l’Acròpolis té sensacions noves. Em porta records de París. Té una estranya seducció. Passejant per Ermon fins a l’Acròpolis s’arriba a Monastraki amb belles sorpreses de temples bizantins i un mercat multicolor, càlid i variat. Hi ha venedors ambulants de festucs, cireres i albercocs. La meva vista recorre el temple d’Hefaistos i l’Àgora Romana. Acròpolis, Prepileus, Erection, Partenó i un bell museu que no recordava de viatges anteriors amb una deliciosa Atenea pensant”, evoca l’acadèmic.
