Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat Atalayar el 28 d’abril de 2021
Dra. Teresa Freixes Sanjuán
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número ni vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona a l’article “Un complicado camino para recorrer: la Conferencia sobre el Futuro de Europa”, publicat el passat 28 d’abril pel portal especialitzat Atalayar, sobre la iniciativa anunciada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al juliol de 2019, per debatre sobre diferents reformes en les institucions de la Unió Europea. El passat 3 de febrer els estats membre van aprovar el format de la conferència, que s’obrirà el 9 de maig, Dia d’Europa.
“S’havia advertit que la Conferència tindria una durada de dos anys, i que s’havia de comptar amb la participació de totes les institucions de la Unió Europea, amb els estats membre (especialment els Parlaments) i, també, amb la societat civil. Tots ells estaven cridats a expressar la seva opinió, mitjançant els múltiples mecanismes de consulta que té establerts la Unió, telemàtics uns i presencials d’altres. Però sembla que, finalment, la seva durada serà d’un any únicament. No es tractaria d’una Convenció de reforma dels Tractats, sinó d’un pas previ en el que s’hauria de detectar si això era necessari i/o possible i en quines matèries. La pandèmia va allunyar la possibilitat d’audicions presencials i es va posar en marxa la creació d’una plataforma plurilingüe que permetés suplir aquesta participació complexa en la mesura del possible”, explica la vice-presidenta de la RAED.
Per a Freixes, no només la pandèmia ha estat la causa de l’endarreriment a l’hora de posar en marxa la Conferència. Ho atribueix, més aviat, a la rivalitat interinstitucional, ja que ni la Comissió, ni el Parlament Europeu, ni el Consell d’Europa volien cedir protagonisme. De fet, la seva Presidència serà tripartida. L’acadèmica cita destacats especialistes en matèria institucional europea per intentar determinar que el paper de la societat civil serà per primera vegada el gran protagonista d’aquest fòrum. “Serà important seleccionar quins aspectes de les polítiques de la Unió Europea podrien ser abordats sense necessitat de reformar els Tractats i quins altres necessitarien de tal reforma. Perquè la Conferència podria també suscitar la idea que podria ser necessària una nova Convenció Europea, aquesta sí amb poder normatiu, que reforcés degudament nostre model d’integració per poder fer front als reptes que tenim plantejats”, conclou l’acadèmica.
La Conferència, d’entrada, es fixa l’objectiu d’oferir als ciutadans un paper més important en la configuració de les polítiques i ambicions de la Unió Europea, millorant la resiliència de la Unió enfront de les crisis, ja siguin econòmiques o sanitàries. Crearà un nou fòrum públic per a un debat obert, inclusiu, transparent i estructurat amb els europeus sobre les qüestions que els importen i afecten la seva vida quotidiana. La Declaració Conjunta elaborada abans del seu inici ofereix una llista no exhaustiva de possibles temes per a la Conferència, com ara la salut, el canvi climàtic, la justícia social, la transformació digital, el paper de la Unió Europea al món i la manera de reforçar els processos democràtics que regeixen la UE. Aquests temes coincideixen amb les prioritats generals de la UE i amb les qüestions plantejades pels ciutadans en les enquestes d’opinió. Al final, els ciutadans participants decidiran quins temes debatrà la Conferència, assenyalen les mateixes institucions europees.
