Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda diversos aspectes de l’actualitat econòmica, espanyola i internacional, als articles “Viajando”, “Ayudando”, “Cambiando”, “Manteniendo”, “Aconsejando” i “Emprendiendo”, que ha publicat a la secció d’Economia del diari “La Vanguardia” entre els mesos de juliol i agost.
A “Viajando”, l’expert reflexiona sobre el futur que pot oferir als Estats Units la política proteccionista de l’Administració Trump en un món globalitzat malgrat les barreres aranzelàries. “Els Estats Units són enormes i els americans que viuen allà en ciutats grans tenen moltes coses semblants als europeus. Però als Estats Units hi ha milions d’americans que viuen a les enormes extensions internes i fora de les grans ciutats. Molts no han sortit mai del país. Per a ells viatjar alguna vegada a una de les seves grans ciutats ha estat una experiència fantàstica, no tenen passaport i fins i tot els pot caure bé que Trump posi problemes als xinesos i als europeus per invertir i exportar als Estats Units. Però, què passarà quan algun dia la Xina es converteix en la primera economia del món? No vull ni pensar en la reacció d’aquells milions d’americans que desconeixen el món”, considera.
D’altra banda, a “Ayudando”, l’acadèmic destaca la importància del contacte personal tant a l’àmbit acadèmic com al professional per desenvolupar una carrera i optimitzar el desenvolupament laboral. “Un directiu que treballa en una multinacional pot escoltar moltes vegades al president de l’empresa donant discursos a un grup a Nova York, però transmetent-ho per internet a tots els directius de l’empresa al món. Si alguna vegada ve aquell president, fa a la filial d’aquí un discurs que es transmet a tot el món, però després hi ha un cafè o un dinar a la nostra filial i podem saludar-lo, parlar una mica amb ell i fer-nos una foto, aquesta reunió personal val moltíssim més que el que veiem en línia. Continuem fent bé les coses personalment, aprofitem els avantatges d’internet, però anem molt més enllà de l’ordinador creant amics i desarrollando nostra valoració de forma positiva”, assenyala.
A “Cambiando”, Nueno explica, a través d’una experiència personal, la sensació que li va oferir al seu dia el principal executiu de la firma Kodak i com aquell model de gestió autoritari i rígid del qual va ser testimoni no va ser sinó en avançament del final de la reconeguda empresa fotogràfica unes dècades després. “Vaig aconseguir que em rebés el gran cap de Kodak a primera hora de la tarda d’un dia determinat. Vaig veure que podia agafar un vol al matí per anar-hi, seria un vol d’unes dues hores des de Boston, i agafar-ne un altre per tornar cap a les vuit de la tarda. Vaig ser a Kodak, tot va ser molt bé, però quan vaig arribar a l’aeroport per tornar a Boston havien anul·lat el vol i, això sí, em van deixar un lloc per tornar en un altre vol a primera hora del matí de l’endemà. Em van dir que m’esperés a l’aeroport. Allà vaig haver de passar la nit i vaig aprofitar per anar fent el que el meu cap -més aviat el meu amo, perquè jo era com el seu esclau- volia sobre Kodak. Es notava que el cap de Kodak era un dictador i cap dels seus executius no discrepava amb ell”, explica.
Així mateix, a “Manteniendo”, l’expert es basa en les seves pròpies vivències per recordar els inicis de l’escola de negocis IESE i la fórmula del seu èxit, basat en el model de Harvard i, als últims temps, a apostar fermament per la presencialitat a les aules. “El gran model per a mi és l’IESE, fundat en Barcelona els anys 50 pel professor Antonio Valero. Va aconseguir formar un equip de professors que venien d’empreses amb les quals estaven treballant i va fer un bon esforç per formar-los. Alguns fins i tot van anar a un programa que havia llançat la Universitat de Harvard per preparar professors. El programa els va ajudar a manejar el famós mètode del cas, en el qual s’estudien cada dia dos o tres casos en els quals s’explica una sèrie de problemes o alternatives que té un directiu que està gestionant una empresa. A la classe, els participants discuteixen quin és la millor acció, el professor gestiona la discussió i al final aporta maneres d’analitzar, desenvolupar situacions i generar un procés per a una bona solució empresarial”, reflexiona.
Nueno també dedica l’article “Aconsejando” a fer la vista enrere i explicar la mala impressió que li va donar la seva primera participació al consell d’administració d’una important empresa espanyola que prefereix no identificar, tant per la seva poca concreció com per la seva informalitat, destacant-ho com a exemple d’una mala gestió. “Després d’un parell d’hores parlant de futbol i de política, el director general va dir: ‘Passem a la nostra empresa’. Però un dels directius va dir: ‘Us informaré breument d’un canvi important al nostre sector’, i va explicar que s’havia assabentat que una important multinacional del sector estava parlant amb una empresa espanyola de poca dimensió i que podia ser una forma que aquell competidor creixés notablement a Espanya si adquiria aquella empresa. Finalment, es va començar a parlar de la situació de l’empresa per part del director general analitzant el balanç i el compte d’explotació, però eren les 14.00 hores i va entrar la seva secretària suggerint desplaçar-se a una sala pròxima on s’havia organitzat el dinar”, recorda.
Finalment, en “Emprendiendo”, l’acadèmic recorda els seus inicis acadèmics a la Xina, un país que desconeixia, però en el qual va veure un enorme potencial. “Quan vaig començar a anar a la Xina perquè em va semblar que el país es desenvoluparia bé i una escola de direcció d’empreses podia ser de gran ajuda, se’m va acudir de provar de llançar-la a Pequín. Jo no coneixia la Xina. Vaig contactar a l’ambaixador d’Espanya, a qui la meva idea li va semblar un tema impossible, però em va explicar que algunes, molt poques, empreses espanyoles havien muntat a Pequín una sucursal i que hi havia també alguna empresa europea molt ben establerta i em va esmentar a Bayer”, rememora.
