Albert Estrada, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, ha donat a la Biblioteca de l’Acadèmia el seu llibre “La Real casa de la moneda de Barcelona. Las cecas reales y los colegios de obreros y monederos en la Corona de Aragón (1208-1714)”, editat per la Universitat Pompeu Fabra dins de la seva col·lecció d’Estudis de la Història del Dret. L’obra és la versió en castellà, revisada i ampliada, de la seva segona tesi doctoral, dirigida i ara prologada pel seu director, Salvador Claramunt. El treball va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude.
L’obra estudia el règim jurídic i institucional de la Reial Fàbrica de Moneda de Barcelona al llarg de cinc segles, en els quals aborda l’evolució de les normes i lleis a la fabricació de moneda a la Corona d’Aragó. Així mateix, l’autor també estudia des d’aquesta perspectiva institucional la constitució i el funcionament del Col·legi d’Obrers i de Moneders. L’estudi acaba demostrant que la Seca Reial de Barcelona va ser un model modern i innovador que va inspirar a altres fàbriques de moneda.
Dr. Albert Estrada Rius
“Aquest estudi tracta de comprendre la Seca Reial de Barcelona des del seu interior distingint, en primer lloc, la seva funció de taller en el qual es verificava la fabricació de monedes. En segon lloc, el Capítol com a òrgan en el qual es regia la vida social i professional corporativa. Finalment, la Cort dels alcaldes com a tribunal particular en el qual es resolien els conflictes interns, però també externs, com a resultat del fur propi del que gaudien els obrers i els moneders per privilegi. Els conflictes amb d’altres autoritats jurisdiccionals són objecte d’anàlisis detallats i ens permetran conèixer millor l’adaptació de l’organisme i del seu personal en l’entorn social i institucional”, explica el mateix Estrada al pròleg del llibre.
La fabricació de moneda a Barcelona ha estat una activitat continuada, tot i que amb abruptes interrupcions, des de temps alt medievals fins a la segona meitat del segle XIX. La ciutat, a més, conserva l’edifici que ha albergat aquesta ingent producció durant bona part de la història. D’aquí que el seu estudi sigui tan necessari com apassionant.
