Xavier Sanz, doctor en Biomedicina i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar a Foment del Treball, seu acadèmica, el 25 de febrer passat. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés «Persona y paciente: la relación médico-paciente desde una mirada humanista», en què va repassar el paper del facultatiu des del punt de vista de la bioètica i va subratllar la importància de les habilitats i capacitats del metge per comprendre el pacient completament, més enllà de la mera malaltia. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut Joaquín Callabed. La sessió es va poder seguir per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visualitzar.
“L’exercici de la medicina és una de les pràctiques de major altura moral pel que fa a la disposició del metge a la cura i suport de l’home malalt. Al centre d’aquesta activitat hi ha el destacat paper de la interacció dual entre metge i pacient, articulant tot el procés tant en l’àmbit diagnòstic, terapèutic, de seguiment o de promoció de la salut, tenint en compte la globalitat de la persona i la malaltia de la persona. Tot i que estudiada en profunditat, la relació mèdico-pacient presenta en el moment actual desafiaments de no poca importància a causa dels canvis culturals, socials i tecnològics que fins i tot dificulten o afegeixen complexitat a l’acte mèdic”, va introduir Sanz la seva intervenció.
El nou acadèmic va destacar la necessitat d’integrar coneixements de diverses disciplines, com ara la psicologia i l’antropologia, per abordar la complexitat de l’ésser humà. En aquest sentit va assenyalar la figura del metge, filòsof, teòleg i músic franc-alemany Albert Schweitzer com un exemple de dedicació a la medicina, especialment a l’Àfrica, on va promoure la que va anomenar “reverència per la vida”. Així mateix, va esmentar com a exemple l’obra del filòsof espanyol Xosé Manuel Domínguez Prieto, que proposa una visió integral de la persona, a més de la figura del neuròleg, psiquiatre i filòsof austríac Viktor Frankl i la seva logoteràpia, que emfatitza la recerca de sentit a la vida, especialment en situacions de patiment. Sanz va advocar així per una medicina que reconegui la dimensió personal del pacient i la seva història, promovent una relació més empàtica i comprensiva a l’àmbit mèdic.
El recipiendari va abordar també la importància de trobar sentit a la vida, especialment en el context de la malaltia, a través de les idees del propi Frankl i del filòsof i teòleg alemany Dietrich von Hildebrand. Frankl sosté que, malgrat el patiment, les persones tenen la llibertat d’escollir com enfrontar la seva situació i trobar-hi significat, cosa que pot ser terapèutica i millorar la relació entre el pacient i el metge. Per la seva banda, Von Hildebrand emfatitza la responsabilitat ètica del metge i la importància de l’actitud moral a la pràctica mèdica. L’ètica basada en virtuts, defensada pel metge i professor universitari nord-americà Edmund Pellegrino, a qui Sanz també va citar, es presenta com a essencial per a la medicina, destacant que les virtuts són disposicions necessàries per assolir el bé a la comunitat ia la pràctica mèdica.
Al seu discurs, l’expert va ressaltar la importància de la formació humanística als estudis de medicina, assenyalant que ser metge implica no només habilitats tècniques, sinó també un compromís ètic i humà. En aquest sentit va esmentar la visió del metge i sacerdot Pere Tarrés, que va veure a cada pacient la imatge de Jesucrist, i com la fe pot enriquir la pràctica mèdica. El ponent va enumerar diverses habilitats necessàries per als metges, com ara la capacitat d’aprenentatge continu, pensament crític, comunicació efectiva, empatia, treball en equip i maneig de l’estrès. A més, es va subratllar la necessitat d’integrar la intel·ligència artificial a la medicina i la importància d’una educació que inclogui aspectes filosòfics i ètics, així com l’atenció a les humanitats per millorar la relació metge-pacient, citant algunes iniciatives que busquen recuperar el component humà a l’atenció mèdica.
Abundant en aquesta relació metge-pacient, Sanz va poder com a exemple les tesis del metge, historiador, assagista i filòsof espanyol Pedro Laín-Entralgo, que emfatitzen la importància de la comunicació, l’empatia i el context humà en la pràctica mèdica, argumentant que la curació no només depèn de la tècnica, sinó també de la connexió emocional entre metge i pacient. L’obra de Laín-Entralgo convida a reflexionar sobre la necessitat d’un enfocament humanista a la medicina, que combini la competència tècnica amb una atenció centrada en el pacient. Finalment, Sanz va abordar la relació entre l’ètica mèdica i les virtuts que han de posseir els metges a la seva pràctica. En una societat plural on els principis ètics s’han relativitzat, el nou acadèmic va defensar que la medicina és una empresa moral i que els metges han d’actuar d’acord amb principis ètics i virtuts com la fidelitat, compassió, prudència, justícia, fortalesa, temprança, integritat i autonegació. Aquestes virtuts són interdependents i contribueixen a l’excel·lència a la pràctica mèdica.
Docent en diversos cursos de Màster de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació d’Estudis Mastològics, Sanz és especialista en Oncologia Radioteràpica i exerceix com a metge adjunt del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital del Mar de Barcelona i és subcoordinador de la Unitat de Patologia Mamària d’aquest mateix centre. És membre de la Societat de Radiologia Oncològica dels Estats Units i de la Societat Espanyola d’Oncologia Radioteràpica i secretari del Grup Espanyol d’Oncologia Radioteràpica de Mama. És autor de més de mig centenar d’articles de referència en radioteràpia oncològica, coautor de cinc monografies especialitzades, revisor de diverses publicacions internacionals i membre del Comitè Editorial de la “Revista de Senología” de la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària. Ocupa el càrrec, a més a més, de secretari de l’Associació de Metges Cristians de Catalunya.
Llegir el discurs d’ingrés: «Persona y paciente: la relación médico-paciente desde una mirada humanista
