La recerca com a vector de la transició energètica y el retrobament de civilitzacions

Pierre Joliot-Curie
Director de Recerca del Centre Nacional per a la Recerca Científica de França, membre de l’Acadèmia de Ciències de França, de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Europea

Driss Guerraoui
Professor de la Universitat Mohammed V de Rabat-Agdal, ex-secretari general del Consell Econòmic, Social i Mediambiental del Marroc, ex-president del Consell de la Competència del Marroc i membre de l’Acadèmia de Ciències de Portugal

Hélène Langevin-Joliot, professora de l’Institut de Física Nuclear de la Universitat de París-Saclay, directora de Recerca del Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS) i membre del Comitè Científic Assessor del Govern de França, i Pierre Joliot-Curie, també director de Recerca del CNRS i membre de l’Acadèmia de Ciències de França, de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Europea, van ingressar com a acadèmics d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar a la Sala d’Actes de la seu barcelonina de Foment del Treball Nacional, seu de l’Acadèmia, el 25 d’octubre passat. A la mateixa sessió va ingressar com a acadèmic corresponent Driss Guerraoui, professor de la Universitat Mohammed V de Rabat-Agdal, ex-secretari general del Consell Econòmic, Social i Mediambiental del Marroc, ex-president del Consell de la Competència del Marroc i membre de l’Acadèmia de Ciències de Portugal. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com a través del canal de YouTube de la Reial Acadèmia.

Hélène Langevin-Joliot va llegir el discurs d’ingrés “Quelques réflexions sur la science, la société et la transition écologique”, on reflexiona sobre una transició energètica que compleixi els criteris de les cimeres del clima per acabar amb les emissions dels gasos que contribueixen a l’escalfament global. Una transició que no minusvalori el potencial de l’energia nuclear per aconseguir aquest èxit, però que es construeixi des del consens social. Per a la nova acadèmica d’honor, però, aquest canvi de paradigma obliga també un compromís social que allunyi el ciutadà de ser un simple espectador per esdevenir actor principal.

“La transició ecològica i la transició energètica associada no serà possible si no va acompanyada de canvis profunds en els nostres estils de vida. És una nova concepció del progrés de societat i una renovació dels seus valors que cal cercar. La ciència no ho pot fer tot. Però no aconseguirem liderar la transició ecològica i el progrés social sense mobilitzar tecnologies amb esperit de responsabilitat, però sense renuenciar a mirar cap al futur, en lloc del passat”, va assenyalar Langevin-Joliot en la seva intervenció. El seu discurs va ser respost en nom de la RAED per l’acadèmic de número José María Bové.

Per part seva, Pierre Joliot-Curie va llegir el discurs d’ingrés “Une certaine vision de la recherche”, en què aborda el paper de l’investigador científic en el desenvolupament social tant en el passat com en el present. “Totes les meves observacions es basen en la convicció que la investigació és una forma d’activitat artística que es fonamenta en la creativitat combinada amb un alt grau de competència tècnica. L’objectiu final de qualsevol activitat de recerca és fer un descobriment. A la ment del públic i molts investigadors, el descobriment continua sent un acte excepcional probablement per induir el que els filòsofs anomenen una ruptura epistemològica”, va considerar el nou acadèmic d’honor.

Joliot-Curie va diferenciar entre recerca cognitiva i aplicada, destacant el valor i complementarietat de totes dues. Va destacar la finalitat ètica de qualsevol investigació i va advocar per un finançament adequat com a clau per al progrés. “Hem d’iniciar una reflexió sobre la manera d’organització de la investigació i, en particular, sobre els procediments d’avaluació per capacitar els joves investigadors per trobar prou espai per a la llibertat i la creació. Per ser eficaç, la recerca ha de continuar sent un camp de joc i aventura on s’expressa el gust pel risc i la contesa”, va concloure. El seu discurs va ser respost en nom de la Reial Acadèmia per l’acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la RAED José Ramón Calvo.

Finalment, Driss Guerraoui, va ingressar amb el discurs “Is Africa Europe’s future? What roles can the Moroccan-Spanish partnership play?” , en el que reflexiona sobre el nou ordre internacional que s’obre al segle XXI, en bona paret accelerat per la pandèmia i els processos de reindustrialització dels països desenvolupats i el paper que pot jugar Àfrica, i en particular el Marroc, en aquest nou escenari. En aquest sentit, el nou acadèmic corresponent va analitzar les xifres econòmiques i demogràfiques del continent, així com els avantatges i les oportunitats que ofereixen diversos països africans per afrontar amb èxit aquest nou escenari per aturar-se en les estratègies conjuntes que poden desenvolupar el Marroc i Espanya.

“La nova era requereix el desenvolupament d’una nova cultura política a tots dos països liderada per elits visionàries per augmentar la conscienciació dels ciutadans i empreses per preservar els interessos de les generacions futures, predir riscos futurs i establir totes les condicions que garanteixin bones relacions de veïnatge, harmonia, convivència i respecte mutu en el futur. Només els dos països amics podran guanyar junts la impressionant batalla de pau, estabilitat, seguretat i prosperitat compartida i oferir les condicions essencials per aconseguir una nova ambició basada en la construcció d’un destí comú que beneficiaria els pobles marroquí i espanyol”, va assegurar. El discurs va ser respost per l’acadèmica d’honor, ex-presidenta i ex-ministra de l’Equador Rosalía Arteaga.

Vídeo de l’acte