Aldo Olcese, president de la “Fundación Independendiente” i de l’Associació “Nacional Sociedad Civil Ahora”, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i vicepresident i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presidir i va presentar el 25 d’octubre passat la segona de les sessions del “Ciclo de historia y humanismo” que ha posat en marxa la Fundació Independent amb la col·laboració de l’Arxiu Històric Nacional i el Ministeri de Cultura i Esport. Aquesta jornada va portar per títol “La primera globalización hablaba español” i va comptar amb la participació de la pintora i escriptora Pilar de Arístegui, que va presentar el treball “Mujeres en la historia: la forja de España”, i de l’escriptor i periodista Antonio Pérez Henares, que va fer servir el mateix títol de la sessió, “La primera globalización hablaba español”, per a la seva exposició. El cicle es va obrir el 4 d’octubre passat amb la jornada “España, un proyecto en común”, i conclourà el pròxim 22 de novembre amb “Defensa de la unidad y la reconciliación”. Totes les sessions tenen lloc al saló d’actes de l’Arxiu Històric Nacional, a Madrid.
Aquesta segona sessió es va obrir amb una intervenció de Juan Ramón Romero, director de l’Arxiu Històric Nacional, que va donar l’acollida a un cicle que, va assegurar, difon la història d’Espanya des d’una perspectiva didàctica i educadora, i amb la introducció d’Olcese, per qui aquest cicle evoca l’esperit d’orgull i de pertinença a una Espanya forta, unida i amb una llarga història. “Amb aquest cicle volem transmetre a les generacions més joves, en un moment de disgregació, que Espanya val la pena i té una història quallada de fites que en van fer una gran nació i que la situen com una de les nacions més importants del món. Venim a escoltar, però també a participar. Protagonistes som tots els que formem aquesta comunitat d’interès. La “Fundación Independendiente” que m’honro a presidir té la missió de representar una societat civil que té una responsabilitat col·lectiva”, va assenyalar el vicepresident de la RAED, que també va indicar que l’humanisme és la inspiració d’aquestes sessions.
Pilar de Arístegui va repassar les figures i trajectòries de dones que van forjar la història d’Espanya des de la seva creació, com la reina Isabel de Castella, o dones ara pràcticament desconegudes com ara Luisa de Medrano, la primera professora d’universitat al començament del segle XVI; Isabel Barreto, avançada del Mar del Sud també al segle XVI, o Luisa Roldán, escultora del rei al segle XVII. “Espanya va culminar amb la presa de Granada, una gran gesta, i la reina Isabel va prendre en aquell moment un paper rellevant com qualsevol gran personatge al llarg de la història universal, sense acceptar els rols que la societat de l’època li tenia encomanats”, va destacar la conferenciant.
Antonio Pérez Henares, per la seva banda, va incidir en la importància del descobriment d’Amèrica per part de Cristóbal Colón, una gesta de la corona espanyola que va permetre a Espanya guanyar la batalla a Portugal a la recerca de noves rutes i que va canviar el destí de la humanitat. “No hi ha hagut a la història universal un fet tan transcendental com el que va passar a partir d’aquell dia per a la transformació del món com el coneixem avui”, va assegurar el ponent. “Cada vaixell que arribava a Sevilla canviava la idea que teníem del món, a cada expedició el món s’ampliava”, va afegir. Pérez Henares fins i tot va recordar el projecte espanyol per construir el canal de Panamà després d’aquelles primeres exploracions sobre el terreny. De la mateixa manera va dedicar la seva atenció a la primera circumnavegació de Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano i del tracte de ciutadans que van tenir per a la Corona els seus súbdits indígenes de les Índies.