Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’estudi “La celda de Sor Juana Inés de la Cruz”, on aborda l’obra d’aquesta religiosa i autora clau en la literatura en espanyol del Segle d’Or. Ho fa al costat d’Alejandro Soriano, reconegut estudiós de l’obra de la religiosa.
Tot i que va conrear la prosa, el teatre i l’acte sacramental, és a la seva obra lírica, que suposa la meitat de la seva producció literària, on és reconeguda com a creadora d’una poètica pròpia que sintetitza l’herència d’autors tan diversos com Luis de Góngora, Francisco de Quevedo i Pedro Calderón de la Barca. És, així mateix, un dels primers grans autors nou-hispans en el que avui és Mèxic.
Sor Juana Inés de la Cruz
“No hi ha dubte que el geni excels de sor Juana es deu en bona mesura al seu caràcter, forjat tant a l’entorn immediat familiar com a la seva decidida iniciativa individual, que la van distingint entre les dones que la van envoltar. Tot i així, els que han pretès analitzar seva personalitat i la seva obra generalment no han pres en compte que l’esplendor i l’abast propis d’aquest personatge, que transcendeix tota mesura, es van deure a la seva inclinació eminentment espiritual. Aquesta la va portar a formar-se -i a aconseguir-ho, que és el que s’acostuma a passar-se per alt- a la vida conventual, que va abraçar amb entusiasme des del moment en què va celebrar els seus vots a la molt venerable Ordre de Sant Jeroni“, inicia Sada el seu estudi.
L’historiador posa en context la percepció al llarg dels segles de l’obra de sor Juana Inés i altres escriptors religiosos a l’atzarosa història mexicana, detenint-se en dolorosos episodis com els que va comportar, per exemple, l’anomenada Reforma Liberal ja al segle XIX, amb la destrucció del patrimoni històric-religiós a la capital de país. Així s’introdueix la història de l’escenari de la vida i l’obra de la religiosa: el convent de Sant Jeroni, fundat pels germans Isabel i Juan de Guevara, néts de el conqueridor Andrés de Barrios, el 1585, condicionant unes cases de la propietat situades a l’extrem sud de Ciutat de Mèxic.
Soriano explica els avatars del convent i de la cel·la on sor Juana Inés de la Cruz hauria escrit el gruix de la seva obra i la història del retrat contemporani de la religiosa, encarregat per les seves germanes de clausura. “Si un inspecciona els romanents del crèdit de sor Juana que va subsistir entre les seves germanes al llarg de les centúries, es troba que, divuit anys després de la seva mort, cap al 1713, la mare María Gertrudis de Santa Eustoquio, qui l’havia assistit en l’exercici de les tasques comptables del convent, va encomanar a pintor Juan de Miranda el quadre que coneixem, on es recorda que la poeta ‘va exercitar amb aclamació contínues demostracions de la seva saviesa i desenvolupar l’ús de comptadora amb diverses heroiques operacions’. Igualment, que ‘va morir en religiosíssimes i exemplars expressions de fe catòlica, demostrant l’encert més gran del seu gran enginy en saber morir'”, conclou.
